Molts de vosaltres ens heu demanat què passarà a mesura que l'Àrtic es vagi escalfant. És clar, això també s'ho han demanat moltes persones directament implicades en el tema. De moment, el Consell Àrtic i el Comitè Científic Internacional sobre l'Àrtic han fet una avaluació de l'impacte del canvi climàtic a l'Àrtic anomenat ACIA (Arctic Climate Impact Assessment) que podeu consultar àmpliament mitjançant aquests enllaços que us oferim. Aquí només podem dir quatre coses.
Els boscos pujaran i es podrà navegar pel Pol
A la zona de la nostra campanya, ACIA preveu que els boscos arribaran més al nord, a l'igual que les plantes i els animals de zones temperades; el que ara és desert polar es convertirà en tundra i la tundra esdevindrà taigà (el bosc de coníferes del nord). La navegació serà possible pel Pas del Nord-Oest sense trencaglaços fent el transport de passatgers i mercaderies entre Europa i Àsia molt més barat. Les plataformes continentals plenes de minerals i de petroli seran accessibles i aquests recursos naturals es podran explorat de forma econòmicament viable. I, finalment, els habitants de la zona s'estalviaran un munt de diners al no haver de fer servir tant la calefacció i podran gaudir de molt més temps a l'aire lliure. Caram!, direu, no és fantàstic tot això?
La fusió del permagel i l'extinció dels animals
Depèn del punt de vista. Perquè ACIA també preveu que el permagel (el sòl permanentment congelat) es fondrà i això farà que s'enfonsin totes les cases i edificacions humanes que estan fetes amb pilotis sobre aquest permagel. Les carreteres hivernals són de gel i quan es fongui es convertiran en una fangar intransitable. Els animals del sud portaran els seus paràsits i s'incrementaran molt més la presència de mosquits i d'altres insectes indesitjables, alguns portadors d'infeccions ara desconegudes. Els accidents inevitables degut a la navegació pel Pas del Nord-oest generaran una contaminació per ferralla i petroli difícils de controlar. I, a més, s'extingiran foques i óssos polars i, probablement belugues i guineus. Finalment, el tipus de vida dels Inuit i els Inuvialuit haurà de canviar de forma dràstica.
Que podem fer?
Extincions, malalties, contaminació…. Si us venen ganes d'actuar davant d'aquest panorama, consulteu la resposta que vam donar fa poc a la següent pregunta, que ens van enviar els alumnes del CEIP Montcau de Gelida : Que podem fer nosaltres per que no es desglacin els pols? Hi trobareu alguns suggeriments d'utilitat per a passar a l'acció.
Com dèiem fa alguns missatges, de canvis sempre n'hi ha hagut, els canvis no són ni bons ni dolents, senzillament passen. Afavoreixen a alguns i perjudiquen a uns altres. Les nostres responsabilitats són intentar disminuir al mínim els patiments de tots els éssers humans afectats i evitar que cap espècie biològica s'extingeixi per culpa nostra.

Aquest gràfic mostra el famós pas del nord-oest, que connectaria l'Atlàntic i el Pacífic pel Nord. Actualment és impossible navegar-hi degut a la presència del gel marí. Però a mida que el canvi climàtic avanci, hom creu que la navegació serà possible sense trencaglaços fent el transport de passatgers i mercaderies entre Europa i Àsia molt més barat.
Més informació al Missatge 18: conseqüències de l'escalfament de la Terra sobre l'Àrtic

Aquest gràfic permet comparar l'extensió del gel marí àrtic els anys 1979 (línea vermella) i 2003 (extensió blanca). Es fa evident el gran retrocés que ha patit el gel marí en aquests anys, una tendència relacionada ditrectament amb l'escalfament global de la Terra.
Al Missatge 18: conseqüències de l'escalfament de la Terra sobre l'Àrtic hi ha més informació sobre aquesta preocupant qüestió.

Aquest gràfic compara la vegetació actual amb la que s'espera que cobrirà l'Àrtic a finals d'aquest segle. Com es pot veure, s'espera que els boscos avancin cap al nord i que la tundra quedi força reduïda.
Trobareu més informació al Missatge 18: conseqüències de l'escalfament de la Terra sobre l'Àrtic
Respondre