Recerca en accio

28 maig, 2014

Aquest mes de maig ha tingut lloc el curs sobre la nidificació de les aus que l’ICO fa cada primavera. En aquest curs s’estudia tot el procés de la biologia de les aus, des del moment que els ocells s’aparellen fins que els polls s’envolen i es troben sols davant el perill, és a dir, a mercès dels depredadors que es cruspiran com a mínim la meitat dels ocellets abans del seu primer aniversari.

Durant les 8 hores de classes teòriques repartides en quatre sessions, els assistents van aprendre molts aspectes de la nidificació dels ocells que els eren desconeguts fins aquell moment. Voldríem destacar alguns que, pels comentaris dels alumnes, probablement són els més desconeguts pel gran públic.

– Un 90% de les espècies d’ocells formen parelles monògames i només un 10% tenen sistemes d’aparellament poligàmics, cria comunal o diferents per altres raons. Malgrat tot, només podem parlar de monogàmia social, no de monogàmia sexual ja que els ocells aparellats copulen tan com poden -especialment els mascles- amb altres individus. Així que la imatge de la parelleta d’ocells enamorats queda molt bé pels contes però…

– Les estratègies de vida dels ocells poden ser molt diferents. En els ocells petits (espècies presa), la supervivència de l’espècie es determina pels nombres: gran (o enorme) quantitat de polls però altíssima mortalitat i baixa longevitat (molt pocs anys de vida). En els ocells grans (p.e., rapinyaires i aus marines) la producció de polls és molt reduïda però la mortalitat és més baixa i, sobretot, tenen una longevitat molt més alta.

– “Fer” un ou és molt més complicat del què sembla! Des del moment en què la cèl•lula germinal baixa per l’oviducte de la femella, on se li afegeixen els elements com en una cadena de muntatge, fins que se li “pinta” la closca, té lloc tot un procés molt elaborat.

– El parasitisme de cucuts i similars s’ha desenvolupat en línies evolutives diferents dintre dels ocells, produint -a més dels cucuts-, ànecs paràsits, teixidors i tot un seguit d’espècies tropicals que basen la seva supervivència en un parasitisme intens de les seves víctimes, generalment d’una forma que per la nostra sensibilitat és extremadament cruel.

El curs va acabar amb una sessió pràctica registrant caixes niu per al Projecte Nius a la Pineda del Remolar, en la que es van fer fitxes de 19 nius corresponents a pardal, mallerenga carbonera i xot. No cal dir que la sessió pràctica va ser la cirereta a unes jornades de descoberta d’un dels episodis més apassionants de la biologia de les aus.