La capacitat d’aprenentatge i la flexibilitat del comportament són factors clau en l’èxit de l’establiment d’espècies introduïdes en un nou entorn, ja que han d’ajustar ràpidament la seva conducta a un nou entorn social i/o físic que no és exactament el seu. L’any passat, l’estudiant de Màster Arnau Dalit va realitzar un experiment de cafeteria en una zona on hi tenim localitzades 4 famílies de marmotes des de fa molts anys. Els experiments de cafeteria consisteixen a oferir quantitats conegudes de diversos tipus d’aliment per poder analitzar les preferències d’alimentació, en aquest cas, de les marmotes.
En el nostre experiment, vam col·locar dues menjadores per família (4 famílies), durant una setmana sencera, un cop al mes des de maig fins al setembre. A cada menjadora hi havia 7 seccions, que omplíem amb una distribució aleatòria diferent cada vegada. Entre els aliments que vam oferir hi havia 2 espècies de dicotiledònies, dues de monocotiledònies, unes larves d’artròpodes (Tenebrio), i ous de guatlla.
Passat tot l’any de treball de camp, hem pogut veure que a les marmotes no els agraden gens les gramínies, i que prefereixen les dicotiledònies. Aquesta preferència pot atribuir-se a la seva major qualitat nutricional, major contingut d’aigua (les marmotes gairebé mai no beuen aigua), i a la seva major digestibilitat. Només van trencar la barrera de la neofòbia, és a dir, es van atrevir a tastar aliments desconeguts (els ous eren un recurs desconegut per les nostres marmotes) alguns dels individus molt concrets: dues femelles en estat i unes cries. També vam observar esdeveniments de còpia, és a dir, que uns individus realitzaven un comportament nou a partir de la imitació d’altres. Això ho vam veure sobretot en cries, que copiaven a la seva mare. Com a conclusió, doncs, vam veure que les marmotes prefereixen les dicotiledònies molt per sobre de les monocotiledònies, i que tenen una alta capacitat d’aprenentatge, cosa que de ben segur ha facilitat el seu establiment al Pirineu.
Respondre