Per tal d’obtenir la coloració taronja, el trencalòs pren banys en aigües i en llots ferruginosos (rics en òxids de ferro) que tenyeixen el seu plomatge.

El fet que no sempre tots els individus tenen accés als fangs vermellosos fa que podem trobar ocells de diversos colors. De fet es possible veure individus del tot blancs, amb diversos matisos de groc, o bé d’un taronja vermellós ben cridaner.

O sigui, que el trencalòs es maquilla. Es difícil que aquest comportament es pugui explicar per una qüestió merament estètica. Els científics expliquem aquesta mena de comportaments en funció dels avantatges que pot comportar per a l’espècie des del punt de vista ecològic. Però quins poden ser, aquests avantatges?

Hi ha diverses hipòtesis per triar i per discutir. El trencalòs pot maquillar-se per a demostrar una posició de dominància. Això obeeix al “principi de la dificultat”: per que una senyal sigui efectiva, ha de ser costosa d’obtenir. Com que les fonts d’aigua ferruginosa són un recurs limitat, l’animal que es capaç de dotar-se de la coloració  adequada està fent saber que ha estat capaç de sortir-se’n bé del problema, i això li donaria un cert “estatus” dins la seva espècie. Un bon maquillatge el pot col·locar dins una posició dominant a l’hora de triar (i sobretot de ser triat) per  a formar parella i reproduir-se.

Però hi ha d’altres possibles explicacions. D’una banda, els òxids de ferro tenen efectes oxidants que poden ajudar a matar els bacteris, i els bacteris poden afectar negativament l’embrió i el desenvolupament de la niuada.  També s’ha proposat que els òxids de ferro poden mobilitzar la vitamina A i substàncies anomenades radicals lliures, i això podria tenir un efecte beneficiós sobre el desenvolupament de l’embrió i del pollet. Però això voldria dir que aquests compostos han de poder travessar la closca de l’ou o la pell del pollet per tal de beneficiar-lo, i això encara està per demostrar.

Medicina o cosmètica?

La veritat es que la causa del maquillatge roman, ara per ara, poc clara entre els científics. Però hi ha dues grans opcions: o es tracta d’un senyal de finalitat social, o bé hi ha un motiu “utilitari”, com ara que els òxids de ferro son bactericides.

Però encara que la funció fos merament utilitària, en podria evolucionar un senyal visual. Si els òxids de ferro son bactericides, els individus més vermellosos  estarien més protegits contra les infeccions, i podrien ser preferits com a companys per part d’altres individus a l’hora de reproduir-se.

Tot plegat es tracta d’una hipòtesi. Està clar que cal més treball científic per mirar d’afirmar-la o descartar-la. Però així es construeix la recerca, a base d’observacions, hipòtesis, contrast d’idees … i molta paciència.

Nota: aquest escrit està basat en l’article Iron oxides in the plumage of bearded vultures. Medicine or
cosmetics?
de J. J. NEGRO, A. MARGALIDA, M. J. TORRES, J. M. GRANDE, F. HIRALDO & R. HEREDIA,
Publicat a Animal Behaviour , 2002