Com que l’origen era exactament pulmons de donants d’òrgans, el sistema de treball era semblant al que es fa servir quan hi ha un trasplantament de pulmó.

Per començar calia que l’equip que vam organitzar estigués sempre localitzable. Una donació pot tenir lloc en qualsevol moment, i cada hora que passa el nombre i la qualitat de les cèl·lules que s’obtenen va disminuint. També calia organitzar la manera com ens feien arribar el pulmó i el procediment de recollida. Podria ser molt complicat, però de nou, com que la xarxa de trasplantaments d’òrgans ja existeix des e fa molts anys, la cosa va ser relativament senzilla.

Els primers pulmons van ser una feinada. El procediment d’obtenció de cèl·lules podia començar a les nou del matí i no s’acabava fins les quatre de la matinada. De vegades passava temps entre una donació i la següent, però altres vegades n’hi havia tres en una setmana i aleshores resultava extenuant. A sobre, la obtenció de cèl·lules cal fer-la immediatament, però algunes anàlisis triguen més a arribar. En ocasions calia rebutjar les cèl·lules que havíem obtingut perquè el pulmó s’havia contaminat amb bacteris o fongs. Això pot passar durant la obtenció, durant el transport o durant la obtenció de les cèl·lules.

Els cirurgians ja hi estan acostumats, però per nosaltres va ser una novetat treballar amb aquest material. Aquells pulmons provenien de persones que acabaven de morir. Certament serviran per mirar de salvar més vides, però no deixa de ser un sentiment contradictori i estrany. El control de les dades dels donants és estricte i naturalment ignorem el nom i la procedència de la persona, però algunes dades si que ens han d’arribar. Per exemple, calen les anàlisis per confirmar que no tenien infeccions com la hepatitis o el VIH. També l’edat i la causa de la mort.

Això ens ha portat a viure moments estranys. Podíem rebre una trucada mentre estàvem dinant per anunciar que hi havia un pulmó disponible i posar-nos a organitzar amb tot l’entusiasme del món com s’havia de fer, mentre començaven a fer trucades per anular els plans del cap de setmana. Però també podíem arribar i trobar al laboratori algú plorant perquè havia vist a les anàlisis que la persona donant de pulmó a qui no coneixíem de res era una noia jove i, segons les analítiques, embarassada.

Tot plegat fa que t’adonis de com ha millorat la medicina i de la feinada que fa molta gent per salvar vides, però també, i sobretot, de la generositat de molta gent i de com de fràgil és la vida.

Anna Serrano-Mollar i Daniel Closa