• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici13: Comença el mostratge del fons marí
Tornar

13: Comença el mostratge del fons marí

20 desembre, 2006

Els fons marins antàrtics associats a la plataforma continental es troben dominats per comunitats d’organismes suspensívors, animals que tenen distintes estratègies per a capturar partícules alimentícies en suspensió a l’aigua. Aquestes comunitats es troben dominades per grups zoològics tan coneguts com les esponges, anemones de mar i les múltiples formes de corall que es donen en aquests mars. Aquests organismes han evolucionat durant milers d’anys, aprofitant els polsos de producció primària que acaba sedimentant des de les zones il·luminades en la columna d’aigua cada any i les baixes temperatures que mantenen aquest aliment molt més temps disponible.

Quan vam finalitzar les tasques logístiques per a l’estació polar de Neumayer, ens dirigim al nostre primer i únic punt de mostratge al Mar de Weddell oriental.
En aquesta estació treballarem amb diferents aparells, entre ells un arrossegament Agassiz que ens portaria a superfície una part d’aquesta fauna que venim a estudiar. La maniobra és una mica complicada i requereix de la participació de varis mariners. Després d’uns minuts al fons, s’inicia la pujada de la xarxa, en un lloc segur (degut a la quantitat de cables que s’alternen per a poder tenir els animals a la coberta de treball) esperem per a poder accedir a la captura.

Prèviament, els científics de bord han realitzat una reunió per tal de veure els diferents interessos i les prioritats que es poden establir. Aquells grups que necessiten per al seu treball material viu seran els primers en apropar-se a la captura i tindran uns minuts per a seleccionar aquells exemplars d’interès que puguin tenir més possibilitats de sobreviure en els aquaris. Aquests exemplars són ràpidament portats als contenidors on tenim els aquaris a temperatures de 0 ºC. Després d’aquest curt període, la resta de científics s’apropa més o menys ordenadament a la captura amb l’expectació de trobar aquells exemplars necessaris per als projectes de bord. Malgrat cadascun va cercant un o varis grups animals és normal escoltar entre la marea ataronjada de tratjos d’aigua: “Mol·lusc! Amfípode! Estrella! Qui volia els poliquets?”. D’aquesta forma cerquem a algun company interessat en l’exemplar que hem trobat i que, encara que no sigui del nostre interès, pot ser útil per a la seva investigació. Així es produeix un intercanvi d’exemplars i “Thanks! Danke! Merci! Muchas gracias!” entre d’altres exclamacions d’alegria lúdico-científica.

Al llarg dels propers missatges us anirem descrivint amb més detall la fauna que trobem, les seves peculiaritats i les experiències que realitzem per tal de comprendre com viuen en aquest ambient tan especial, almenys, per a nosaltres.

Salutacions de l’equip científic

Latitud:  -61º 2′ S
Longitud:  -54º 8′ W
Hora: 06:00 h
Velocitat del vent a coberta: 7 (m/seg)
Temperatura de l’aire: -0.5 ºC

Vida al mar de Weddell

Aspecte de les comunitats que habiten al Mar de Weddell oriental.
Arribada de l'Agassiz

Aquí arriba l’Agassiz amb un bon nombre d’esponges de gran mida.
Esperant l'Agassiz

Alguns dels científics esperen impacients el moment d’apropar-se a la captura.
Treball a coberta

La captura s’ordena sobre la coberta de treball per a que els científics puguin buscar els animals que més els interessa per al seu estudi. Separem algunes de les esponges que es mostregen per tal de realitzar estudis genètics.

Gorgònia i esponja

Els exemplars són ordenats per grups, etiquetats, fotografiats i fixats per al seu posterior estudi a terra ferma. Aquí teniu alguns dels organismes que hem seleccionat en aquesta captura: una gorgònia (a l’esquerra de la fotografia) i una esponja (a la dreta).

Esquema antàrtic

Variació al llarg de l’any de la cobertura de gel marí i de la relació de les característiques d’aquest gel amb els organismes antàrtics, tant els que hi viuen a sobre com els que viuen al seu interior o al seu voltant sota la banquisa.

Gràfica suspensívors

Model tròfic (alimentació) dels organismes sèssils suspensívors antàrtics basat amb la disponibilitat d’aliment en el medi. Els que s’alimenten preferentment de preses grans (zooplàncton i cèl·lules grans de fitoplàncton) creixen ràpid i són estacionals. Mentre que els que ho fan amb preses petites, però sempre presents en el medi, creixen més lentament i són sempre presents. Hi ha també grups mixtes amb els dos sistemes d’alimentació i de creixement moderat.

Fluxos i suspensívors

Model de circulació de tres masses d’aigua al mar de Weddell (SW, superficial, WW intermèdies, WDW profundes) en el què es veu que el frec de dues masses d’aigua (línea discontínua) provoca un corrent ascendent que circula per les comunitats bentòniques abans d’arribar a la superfície. En aquest moviment ascendent, l’aigua es carrega de nutrients generats tant pels organismes bentònics com pels que viuen sota del gel i, en conjunt, aporta nutrients a les capes superficials necessaris pels organismes que hi viuen.

Documents

  • Els fons marins de l’alta Antàrtida

Etiquetes: Animals, Antàrtida, Canvi climàtic a l'Antàrtida?, Mar, Món subaquàtic, Zones polars

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Ida Fiorillo

Elisabet Sañé

Enrique Isla

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

28: És l’hora del comiat!

27: Els fons marins a Larsen

26: Recol·lectant a Larsen

25: Larsen i el canvi climàtic

24: Anem cap a Larsen

23: Els peixos antàrtics

22: Observant la columna d’aigua de mar

21: Xarxes i trampes

20: El Nadal a l’Antàrtida

19: Cap a les illes South Shetland

18: Com estudiem els bacteris marins?

17: Els sediments dels fons marins

16: Bon Nadal

15: L’illa elefant

14: Informe del Cap Científic de l’expedició

13: Comença el mostratge del fons marí

12: Com ens comuniquem a bord del Polarstern?

11: Informe del Cap Científic de l’expedició

10: Visita a Neumayer

9: Tractament de residus

8: El gel marí

7: Què vol dir ser Cap d’un grup investigador?

6: Arribem a la badia d’Atka

5: El vaixell Polarstern

4: Traspassem el Cercle Polar Antàrtic

3: Informe del Cap Científic de l’expedició

2: Ens instal·lem al Polarstern

1: Comença l’expedició

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar