Diari de recerca

12: Sobre els noms dels fòssils

23 desembre 2010 | Diari de recerca

És habitual que els fòssils més espectaculars rebin noms populars, més fàcils de retenir pel públic general. Alguns amaguen anècdotes curioses.

Les espècies biològiques, tant si són actuals com si són fòssils, s’anomenen mitjançant un binom llatí que indica el gènere (Pierolapithecus) i l’espècie (Pierolapithecus catalaunicus). Sovint, però, és habitual que els fòssils molt complets o espectaculars rebin noms populars, més fàcils de retenir pel públic general que no pas els binoms llatins.

Molts noms de fòssils amaguen anècdotes curioses

L’exemple més conegut és l’esquelet parcial d’un Australopithecus afarensis femella trobat per l’equip de Donald Johanson durant els anys 1970, el qual rebé el nom de ‘Lucy’ en al·lusió a la cançó de The Beatles “Lucy in the Sky of Diamonds”, que sonava al campament durant les excavacions.

La història que hi ha al darrere d’aquests noms sovint ultrapassa els propis descobridors

En el cas dels primats hominoïdeus de Catalunya, l’esquelet parcial d’Hispanopithecus laietanus, trobat a Can Llobateres durant la dècada del 1990 per Salvador Moyà-Solà i Meike Köhler, s’anomenà ‘Jordi’ pels seus propis descobridors, en referència al fet que es tractava d’un individu adult jove de sexe masculí, i probablement també pel fet de tractar-se d’una espècie coneguda només a Catalunya.

Tot i això, no es tractava del ‘primer català’ (com se l’anomenà també de vegades als mitjans), ja que posteriorment es descobrí un esquelet parcial d’una altra espècie més antiga, Pierolapithecus catalaunicus, en el jaciment del Barranc de Can Vila 1.

En aquest cas no fórem els descobridors del fòssil els qui el batejarem com a ‘Pau’: fou en Jordi Corbella, periodista de La Vanguardia, el qual aprofità l’avinentesa per protestar sobre la guerra de l’Iraq, quan el conflicte estava en el seu màxim apogeu l’any 2004.

David M.Alba

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.