• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciMissatge 12: Islàndia, i ara què toca?
Tornar

Missatge 12: Islàndia, i ara què toca?

17 novembre, 2010

Estimats seguidors de Recerca en Acció, això comença a arribar al final. En aquest penúltim missatge compararem l’Eyja amb la recent erupció del Merapi.

L’Alejandro us ha explicat al missatge precedent part de l’emoció que se sent al viure una erupció i fins i tot, quan es travessa un núvol de cendra. Tal com sabeu, l’erupció de l’Eyja correspon a un volcà relativament petit i poc explosiu. Per això hi vàrem poder estar tan a prop, a uns 2,5 km del cràter principal (concretament, a la sortida de la glacera que pel nord ve directament del focus eruptiu).

Abans de l’erupció hi havia un llac de desglaç davant la glacera

Un llac format entre unes petites morrenes laterals longitudinals i una petita morrena frontal (les morrenes són petits turons de material fragmentari deixat anar pel propi gel que l’arrossega quan es fon). L’ inici de la segona erupció (la fase explosiva) va provocar un aiguat important, provinent tan de l’aigua líquida del petit llac glacial, com del gel superior que es va fondre. L’aigua va sortir per uns conductes oberts dins de la glacera per la pròpia aigua escalfada pel magma que s’escapava, trencant la morrena frontal.

Va ser un aiguat d’un volum d’aigua puntual semblant al cabal del riu Amazones

Vàrem anar fins allà amb l’autorització de la Protecció Civil islandesa, i no vàrem entrar dins del forat deixat pel llac perquè tant els conductes dins del gel com les morrenes laterals preservades feien un efecte xemeneia que canalitzava la sortida dels gasos tòxics produïts pel volcà. De fet, dos dies abans 3 investigadors islandesos van haver d’anar cap a l’hospital per haver entrat dins d’aquest sector.

En aquell moment el vent local bufava cap a sud i arrossegava totalment la columna eruptiva en aquella direcció, de manera que nosaltres fins i tot molt propers al volcà no patíem la caiguda dels piroclastos. Tot i que simultàniament, al sector sud (a 70 km de la columna eruptiva) continuaven caient piroclasts a ras de terra i es podia travessar en cotxe o fins i tot a peu.

El soroll de les explosions em va provocar una impressió difícil de descriure

En aquestes circumstàncies,  el que em va generar una impressió més important (a part de l’observació de l’erupció en si), va ser el soroll continu de les explosions. Quelcom d’indescriptible.

Molts de vosaltres us preguntareu, si heu seguit aquests dies a la premsa l’erupció del volcà Merapi a Java, com és possible que us digui que érem tan a prop del focus eruptiu, i tan “panchos”. En canvi, aquests pobres (ja més de cent persones) que eren a 12 o més kilòmetres del volcà, han mort.

Una diferència decisiva: el tipus de columna eruptiva

L’Eyja va emetre essencialment una columna de piroclasts, i una lava (dins de la glacera, cap al nord) que s’anava frenant a mesura que fonia el gel contínuament. De fet  la lava no va arribar a sortir mai pel front del llac. La columna de piroclasts no va ser més que puntualment sostinguda (no va ser massa vertical). Si us fixeu a les fotos, sempre apareix deflactada lateralment per l’acció de vents relativament baixos.

El Merapi, en canvi, com la majoria de volcans de la cintura de foc del Pacífic, ofereix columnes eruptives molt més verticals i més denses en materials piroclàstics. La taxa de sortida pel conducte també és molt més ràpida. Fins i tot en erupcions no especialment fortes (com és l’actual, per comparació per exemple a la darrera del Pinatubo a les Filipines).

Són erupcions que produeixen núvols ardents incandescents

En erupcions com les del Merapi, a més dels productes piroclàstics de caiguda i alguna esporàdica colada com l’Eyja, també es produeixen núvols ardents incandescents molt lents.  Aquests, en desplomar-se a terra des de la columna eruptiva (o de vegades del mateix flanc del volcà) adquireixen velocitats molt importants i poden desplaçar-se. Normalment la topografia els canalitza a través de les valls principals, a distàncies de l’ordre de més d’una desena de kilòmetres. De vegades, fins i tot de l’ordre d’un centenar de kilòmetres en erupcions antigues.

Al desplomar-se a terra, aquests núvols ardents cremen tot allò que troben

Tenen un poder destructiu molt important i maten tots aquell éssers vius que puguin trobar (per intoxicació i cremades). Aquests núvols ardents generen dipòsits de gruixos d’ordre mètric o decamètric.

Per entendre’ns, el show que va organitzar, filmar i exhibir en una tele estatal un popular aventurer televisiu a 12 kilòmetres declarats del volcà (amb rescat d’helicòpter inclòs) no tenia cap mena de justificació a Islàndia. Però si volem ser magnànims podem concedir el benefici del desconeixement i afegir que efectivament si que hauria estat necessari al Merapi.

I ara que toca, a més del Merapi?

Vull dir, què cal fer en relació a l’Eyja? Aquest dies he estat preparant una xerrada que m’han demanat per avui (17 de novembre) i m’he decidit a posar-li un títol una mica estrambòtic. Recorda a una peli que va tenir molt d’èxit l’any 1989:

“Eyjafjallajokull:  erupció, mentides i cintes de vídeo (el que cal fer ara)”

La peli es deia “Sex, lies and videotapes”, cal dir-ho perquè alguns de vosaltres potser ni tan sols havíeu nascut, al 89. Tocarà doncs descriure l’erupció (que intel·lectualment pot ser una cosa molt sexy, us ho asseguro) a través dels documents (els vídeos gravats, ara en format digital) i els seus dipòsits, i aclarir totes les mitges veritats i mentides, o falses suposicions, que van provocar el tancament aeri més car de l’historia.

Perquè ens entenguem, amb els coneixements existents calia tancar alguns aeroports i alguns dies, però amb les dades actuals sembla que el tancament va ser molt sobre dimensionat. Cal estudiar aquesta mena d’erupcions i els mecanismes de gestió de crisis de resposta, per tal de ser més eficients (i igual de segurs) la propera vegada.

Evidentment, si no vola cap avió no hi haurà cap accident. Però amb aquest mateix plantejament, potser és millor no sortir de casa, no sigui cas que rellisquem amb una pell de plàtan al carrer.

Si algú volgués venir a la xerrada, pot:

“Eyjafjallajokull:  erupció, mentides i cintes de vídeo (el que cal fer ara)”
Dimecres 17 de novembre a les 18:00 hores
Sala d’actes de la Facultat de Geologia de la UB (C/Martí i Franqués s/n, Barcelona)
(Acte de Graduació dels llicenciats en Geologia de la promoció 2009/2010)

Domingo Gimeno

Erupció del volcà Merapi

Fotografia de Coolinsights/Walter Lim


 

L'Eyjafjallajökull el 10 de maig de 2010

L’estela de vapor i cendres del volcà Eyjafjallajökull va arribar als 5-6 kilòmetres d’alçada. El vent bufava en direcció sudest transportant les cendres cap a l’Atlàntic nord, fet que va provocar el tancament dels aeroports d’Irlanda i Portugal el 10 de maig.

Les línees vermelles corresponen a la situació d’un hot spot (probablement de lava) a la cima del volcà. L’erupció va començar el 20 de març de 2010.

Font: 

NASA image courtesy Jeff Schmaltz, MODIS Rapid Response Team at NASA GSFC. Caption by Holli Riebeek.

Instrument:  Aqua – MODIS

L'Eyjafjallajökull el 7 de maig de 2010

Font fotografia de l’esquerra:

NASA image courtesy Jeff Schmaltz, MODIS Rapid Response Team at NASA GSFC. Caption by Holli Riebeek.

Instrument: Terra – MODIS

Font fotografia de la dreta:

NASA image courtesy GSFC/LaRC/JPL MISR Team (Multi-angle Imaging SpectroRadiometer). Caption by Ralph Kahn and the MISR Team.

Instrument: Terra – MISR

Columna eruptiva

La columna eruptiva de l’Eyja no va ser massa vertical. El núvol blanc correspon al vapor d’aigua que es va formar al fondres el gel de la glacera.

Granja propera al volcà

Etiquetes: Geologia, Històries de volcans

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Guillem Gisbert Pinto

Domingo Gimeno Torrente

Francisco José Pérez Torrado

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Missatge13: últim missatge, des de l’Argentina

Missatge 12: Islàndia, i ara què toca?

Missatge 11: Experiències d’un conductor de 4×4 a Islàndia

Missatge 10: Diari d’una erupció

Missatge 9: Islàndia, terra de glaç, foc i víkings

Missatge 8: Parada al “Nou Camp”…

Missatge 7: Ens apropem al volcà San Miguel en estat ‘unrest’

Missatge 6: Més, des de El Salvador

Missatge 5: La caldera d’Ilopango

Missatge 4: Viatgem a El Salvador

Missatge 3: El món dels magmes

Missatge 2: Els volcans, una evidència de que la Terra és viva i encara s’està refredant

Missatge 1: Un any de ‘Festa Major’ pels qui estudiem volcans

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: 🔬Els bacteris multiresistents i biofilms protagonitzen la sessió pràctica de Laura Moya, del grup @Torrentslab, qui ha…
  • RT @AmgenSpain: ¿Conoces Amgen #TransferCiencia? Un apasionante proyecto educativo realizado en colaboración con @fundaciorecerca que prete…
  • RT @IESCamiloJCela: Charla clase on-line con la investigadora Marta Fierro Fernández, investigadora del @CSIC y del Centro Severo Ochoa @CB…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar