L’Alejandro us ha explicat al missatge precedent part de l’emoció que se sent al viure una erupció i fins i tot, quan es travessa un núvol de cendra. Tal com sabeu, l’erupció de l’Eyja correspon a un volcà relativament petit i poc explosiu. Per això hi vàrem poder estar tan a prop, a uns 2,5 km del cràter principal (concretament, a la sortida de la glacera que pel nord ve directament del focus eruptiu).

Abans de l’erupció hi havia un llac de desglaç davant la glacera

Un llac format entre unes petites morrenes laterals longitudinals i una petita morrena frontal (les morrenes són petits turons de material fragmentari deixat anar pel propi gel que l’arrossega quan es fon). L’ inici de la segona erupció (la fase explosiva) va provocar un aiguat important, provinent tan de l’aigua líquida del petit llac glacial, com del gel superior que es va fondre. L’aigua va sortir per uns conductes oberts dins de la glacera per la pròpia aigua escalfada pel magma que s’escapava, trencant la morrena frontal.

Va ser un aiguat d’un volum d’aigua puntual semblant al cabal del riu Amazones

Vàrem anar fins allà amb l’autorització de la Protecció Civil islandesa, i no vàrem entrar dins del forat deixat pel llac perquè tant els conductes dins del gel com les morrenes laterals preservades feien un efecte xemeneia que canalitzava la sortida dels gasos tòxics produïts pel volcà. De fet, dos dies abans 3 investigadors islandesos van haver d’anar cap a l’hospital per haver entrat dins d’aquest sector.

En aquell moment el vent local bufava cap a sud i arrossegava totalment la columna eruptiva en aquella direcció, de manera que nosaltres fins i tot molt propers al volcà no patíem la caiguda dels piroclastos. Tot i que simultàniament, al sector sud (a 70 km de la columna eruptiva) continuaven caient piroclasts a ras de terra i es podia travessar en cotxe o fins i tot a peu.

El soroll de les explosions em va provocar una impressió difícil de descriure

En aquestes circumstàncies,  el que em va generar una impressió més important (a part de l’observació de l’erupció en si), va ser el soroll continu de les explosions. Quelcom d’indescriptible.

Molts de vosaltres us preguntareu, si heu seguit aquests dies a la premsa l’erupció del volcà Merapi a Java, com és possible que us digui que érem tan a prop del focus eruptiu, i tan “panchos”. En canvi, aquests pobres (ja més de cent persones) que eren a 12 o més kilòmetres del volcà, han mort.

Una diferència decisiva: el tipus de columna eruptiva

L’Eyja va emetre essencialment una columna de piroclasts, i una lava (dins de la glacera, cap al nord) que s’anava frenant a mesura que fonia el gel contínuament. De fet  la lava no va arribar a sortir mai pel front del llac. La columna de piroclasts no va ser més que puntualment sostinguda (no va ser massa vertical). Si us fixeu a les fotos, sempre apareix deflactada lateralment per l’acció de vents relativament baixos.

El Merapi, en canvi, com la majoria de volcans de la cintura de foc del Pacífic, ofereix columnes eruptives molt més verticals i més denses en materials piroclàstics. La taxa de sortida pel conducte també és molt més ràpida. Fins i tot en erupcions no especialment fortes (com és l’actual, per comparació per exemple a la darrera del Pinatubo a les Filipines).

Són erupcions que produeixen núvols ardents incandescents

En erupcions com les del Merapi, a més dels productes piroclàstics de caiguda i alguna esporàdica colada com l’Eyja, també es produeixen núvols ardents incandescents molt lents.  Aquests, en desplomar-se a terra des de la columna eruptiva (o de vegades del mateix flanc del volcà) adquireixen velocitats molt importants i poden desplaçar-se. Normalment la topografia els canalitza a través de les valls principals, a distàncies de l’ordre de més d’una desena de kilòmetres. De vegades, fins i tot de l’ordre d’un centenar de kilòmetres en erupcions antigues.

Al desplomar-se a terra, aquests núvols ardents cremen tot allò que troben

Tenen un poder destructiu molt important i maten tots aquell éssers vius que puguin trobar (per intoxicació i cremades). Aquests núvols ardents generen dipòsits de gruixos d’ordre mètric o decamètric.

Per entendre’ns, el show que va organitzar, filmar i exhibir en una tele estatal un popular aventurer televisiu a 12 kilòmetres declarats del volcà (amb rescat d’helicòpter inclòs) no tenia cap mena de justificació a Islàndia. Però si volem ser magnànims podem concedir el benefici del desconeixement i afegir que efectivament si que hauria estat necessari al Merapi.

I ara que toca, a més del Merapi?

Vull dir, què cal fer en relació a l’Eyja? Aquest dies he estat preparant una xerrada que m’han demanat per avui (17 de novembre) i m’he decidit a posar-li un títol una mica estrambòtic. Recorda a una peli que va tenir molt d’èxit l’any 1989:

“Eyjafjallajokull:  erupció, mentides i cintes de vídeo (el que cal fer ara)”

La peli es deia “Sex, lies and videotapes”, cal dir-ho perquè alguns de vosaltres potser ni tan sols havíeu nascut, al 89. Tocarà doncs descriure l’erupció (que intel·lectualment pot ser una cosa molt sexy, us ho asseguro) a través dels documents (els vídeos gravats, ara en format digital) i els seus dipòsits, i aclarir totes les mitges veritats i mentides, o falses suposicions, que van provocar el tancament aeri més car de l’historia.

Perquè ens entenguem, amb els coneixements existents calia tancar alguns aeroports i alguns dies, però amb les dades actuals sembla que el tancament va ser molt sobre dimensionat. Cal estudiar aquesta mena d’erupcions i els mecanismes de gestió de crisis de resposta, per tal de ser més eficients (i igual de segurs) la propera vegada.

Evidentment, si no vola cap avió no hi haurà cap accident. Però amb aquest mateix plantejament, potser és millor no sortir de casa, no sigui cas que rellisquem amb una pell de plàtan al carrer.

Si algú volgués venir a la xerrada, pot:

“Eyjafjallajokull:  erupció, mentides i cintes de vídeo (el que cal fer ara)”
Dimecres 17 de novembre a les 18:00 hores
Sala d’actes de la Facultat de Geologia de la UB (C/Martí i Franqués s/n, Barcelona)
(Acte de Graduació dels llicenciats en Geologia de la promoció 2009/2010)

Domingo Gimeno