A principis dels anys 80, l’investigador americà David Wade Chambers va demanar a 4.807 nens de primària que dibuixessin a un científic. La idea d’aquest investigador era que els nens d’aquest nivell educatiu no tenen prou recursos per a exposar verbalment de forma extensa quina és la seva imatge d’un científic. En canvi, poden dibuixar-lo de forma força detallada.
Analitzant els dibuixos resultants, Chambers va identificar 7 estereotips que es repetien sistemàticament en molts dels dibuixos. Es tractava dels següents:
+ Bata de laboratori (gairebé sempre blanca)
+ Ulleres
+ Pel facial (barbes, bigotis, patilles)
+ Símbols de recerca (instruments científics i equips de laboratori)
+ Símbols de coneixement (llibres)
+ Tecnologia (produccions científiques com ara coets)
+ Texts breus amb formules o expressions com Eureka!
Fes una ullada als dibuixos que publiquem a Recerca en Acció fets per nens catalans de 6 a 18 anys. Et sembla que apareixen els mateixos estereotips identificats per Chambers als anys 80?
La persistència dels estereotips
La resposta a aquesta pregunta és, òbviament, afirmativa. Des del treball de Chambers se n’han fet molts altres del mateix tipus. I potser la conclusió més sorprenent de totes es que els estereotips són molt persistents. Estudis fets a tot el món demostren que els mateixos tòpics es repeteixen una i altre vegada al llarg del temps fins arribar a l’actualitat.
Alguns dels resultats obtinguts per les recerques són sorprenents. L’any 1989, els investigadors Fort i Varney van obtenir 1.600 dibuixos fets per estudiants, en els quals només hi havia 165 dones científiques, malgrat que el 60% dels dibuixants eren nenes. Això contradiu l’experiència dels psicòlegs clínics, que han observat que quan algú ha de dibuixar a una persona, acostuma a representar-la del mateix sexe. Evidentment aquest principi no s’aplica quan el que cal dibuixar és un científic.
També hi ha algún tòpic que sembla diluir-se de mica en mica: el mite del científic boig i perillós, tipus Frankenstein, s’ha anat fent cada cop menys freqüent. En canvi, segueixen dominant llargament els homes sobre les dones, i la gran majoria de científics es dediquen a la química. Són, a grans trets, els mateixos elements que estem trobant a Catalunya..
Un altre cosa molt interessant que han trobat els investigadors es que la imatge del científic que dibuixen els nens de Nord Amèrica, la Xina o Austràlia és la mateixa. No s’han trobat diferències significatives per cultura, ni per raça, edat o nivell educatiu.
La resposta és en els mitjans
Com pot ser que en gairebé 30 anys la imatge del científic que dibuixen els nens no hagi canviat gairebé gens? I com pot ser que nens de cultures diferents dibuixin exactament el mateix?
La resposta és en els mitjans. Els investigadors creuen que els nens es formen una imatge dels científics a partir del que veuen a la televisió, a les pel·lícules o als còmics. Els nens assimilen els estereotips que transmeten els mitjans i els incorporen a les seves percepcions.
Amb el temps, el test iniciat per Chambers (anomenat DAST, de Draw a Scientist Test) s’ha anat perfeccionant i ampliant. Altres investigadors han ampliat el llistat d’estereotips repetitius fins a 19 elements.
A l’equip científic de Recerca en Acció, el DAST ens ha fornit la base per a preparar el Joc Com t’imagines a una persona que es dedica a la recerca? i el Sistema de Valoració d’Estereotips que atorga una puntuació final. Es tracta tant sols d’una aproximació adaptada a un Joc, però que permet evidenciar l’existència d’aquests estereotips.
Fins al proper missatge!
Respondre