Això diu l’Himne dels Pirates, una de les cançons del musical de Dagoll Dagom que interpretava magistralment en Joan Crosas (podeu veure la cançó aquí). Un desert d’aigua? Doncs sí! El pirata Hassen ho tenia clar i així és en moltes parts de l’oceà.

Però abans d’entrar al mar, pensem en la Terra, en els ecosistemes terrestres. Oi que si us demano on hi ha els deserts de la terra no us equivocaríeu massa? El Sàhara, al Nord de l’Àfrica… el Kalahari, a l’Àfrica del Sud… el de Sonora a l’Amèrica del Nord, o Atacama a l’Amèrica del Sud… el desert central a Austràlia… I què tenen en comú aquests deserts? Les altres temperatures? Però també són deserts l’Antàrtida, i Groenlàndia. Ep! Per tant, no és pas la temperatura el que defineix un desert, sinó la manca de vegetació. Produïda per la manca de precipitació o per una baixa precipitació combinada amb una elevada evapotranspiració.

I si el desert es caracteritza per la manca de vegetació, això vol dir que és possible detectar els deserts des de l’espai: són les zones que els satèl·lits veuen sense gens de color verd, el color de la clorofil·la, el color de la vegetació. Ho podeu veure a la imatge següent:

Hi veieu els deserts terrestres? Tots ells de color bru, o de color blanc per la neu i el gel.

Doncs bé, al mar també hi ha deserts

I amb el Tara Oceans estem navegant per un d’ells! Els mateixos satèl·lits poden veure la clorofil·la marina des de l’espai. Aquí en teniu la imatge:

En aquesta imatge veieu les zones oceàniques més riques, les zones oceàniques amb més clorofil·la i més vegetació, amb els colors verd clar, groc i vermell. En canvi, els deserts oceànics es veuen de color blau. Com més intens el color, i més “tendint” cap al color violat, més “desèrtica” és una regió oceànica.

Si sou capaços de trobar l’illa de Pasqua en aquest mar (per ajudar-vos hi hem posat una fletxa vermella) veureu que es troba a la zona més desèrtica de l’oceà. El desert més desert del mar! (de fet el lloc que es pensa que és més pobre és una mica a l’oest de l’Illa de Pasqua, exactament als 26°S – 115°W)

Si estiguéssim navegant ara mateix per una zona marina “rica”, podríem veure l’aigua de mar com a la foto següent a la part esquerre, verdosa, i amb multitud d’animals, en aquest cas una medusa. En canvi, una fotografia semblant als deserts marins, ens mostra un color blau intens… amb ben pocs animals (el petrell li posem per a que la fotografia sigui més bonica!)

Si compareu les dues primeres imatges (de la Nasa’s Earth Observatory), veureu que, sovint, les zones on hi ha més vegetació al terra coincideixen amb les zones marines més pobres. L’Amazònia, per exemple, coincideix amb el gir de l’Atlàntic Sud, i la zona de Filipines i Indonèsia coincideixen amb el gir del Pacífic Sud… Una mica més d’això en parlarem al proper missatge.

Finalment, exactament el mateix que succeeix al mar es veu als llacs. Acabo el missatge deixant-vos tres llacs, dos del Pirineu, l’un ben verd (la bassa de les Granotes) i l’altre blau (L’Estany LLong), i un llac xinès (una veritable sopa d’algues de color verd!) que realment és un extrem exagerat de concentració de pigments… ben bé el contrari d’un desert!!!

Pep Gasol