Però, què ens ho fa pensar? Recordem que no és el mateix mida que forma!

Ja sabem que l’ambient insular presenta una limitació de recursos i aquesta va ser la causa per la qual Myotragus va haver de desenvolupar una “estratègia” per poder sobreviure: reduir el seu cost energètic i, com a conseqüència, va reduir el seu creixement.

Ara bé, també vaig observar que el crani d’aquesta cabra és molt petit.

I ara us preguntareu… però si aquest animal ja és petit, el crani també ho ha de ser. És lògic no? Evidentment que és petit, però molt més petit del que correspondria per la seva mida reduïda.

Aquest cop plantejarem la següent hipòtesi: degut a les característiques de l’ecosistema insular, molts òrgans d’alt cost energètic es veuen afectats, com per exemple el cervell.  Ara, vull quantificar i determinar si realment hi ha hagut una reducció del cervell i, en cas de que així sigui, especificar quines àrees cerebrals han estat les més afectades.

Per poder provar aquesta hipòtesi, necessitaria el cervell de la cabra nana, però com que Myotragus és una espècie fòssil, aquesta part no es conserva. Tanmateix, la part interna del crani conserva les marques de la part externa del cervell. I podem analitzar aquestes marques utilitzant motlles endocraneals (veure foto).

Per dur a terme aquest estudi, vaig comparar Myotragus amb un Isard

Ara direu: però com pots comparar dues cabres de mida tan diferent? Sí, Myotragus és molt més petit que l’Isard! Com sempre, hi ha una explicació: no és el mateix la mida que el pes corporal. Aquí ens referim al pes (no a la mida) de forma que Myotragus, mitjançant estimacions a partir dels ossos, entra dins del rang de pes de l’Isard.

Els resultats, sorprenents un altre cop!

Vaig poder quantificar que el cervell de Myotragus presenta una reducció del 50% respecte un altre bòvid del mateix pes. Això implica que diferents àrees han disminuït. Una porció que s’ha reduït en Myotragus de forma molt clara és l’àrea visual (veure imatge). Si mesurem les cavitats oculars, són molt més petites en comparació amb l’Isard i, això dóna més robustesa al nostre resultat.

Degut a la limitació de recursos, és lògic que els òrgans de major cost energètic pateixin una reducció. Encara que el cervell és un òrgan massa important, ja que controla a la resta d’òrgans, les evidències són clares: el cervell de Myotragus és la meitat del de l’Isard i, a més, una de les àrees reduïdes és la visual. Aleshores… com pot ser?

No hem d’oblidar la segona característica d’un ambient insular: l’absència de depredació. Això implica que el cervell, concretament les àrees destinades a la fugida (com l’àrea visual) quedin lliures de pressió selectiva que, conjuntament amb la limitació de recursos, va desencadenar en una reducció del cervell.

La conservació de la biodiversitat en ecosistemes aïllats, una aplicació de la nostra recerca

La nostra recerca sobre Myotragus pot permetre fer prediccions sobre el futur dels mamífers insulars actuals i desenvolupar, així, plans de protecció i conservació. Per poder arribar a desenvolupar un pla estratègic seriós hem d’entendre el funcionament dels ecosistemes aïllats i amb recursos limitats (com les illes), perfilar els factors de risc que tenen els seus habitants i destacar les implicacions per a la conservació de mamífers que viuen en aquests ecosistemes.

Nekane Marín