La curiositat dels humans ens ha dut a un estudi cada vegada més profund de la naturalesa en la recerca del component últim de la matèria, un component que no es puguem trencar: les partícules elementals!

Però, què són aquestes partícules elementals?

La matèria, tal i com la coneixem avui dia, està composta internament per àtoms (del llatí atomus, i aquest del grec άτομος, indivisible). Aquesta idea ja va ser proposada pels antics grecs (Demòcrit i l’escola atomista) i va ser acceptada i demostrada experimentalment al llarg del segle XIX (Model atòmic).

Però els àtoms no són els components més petits de la matèria sinó que estan composats per electrons que giren al voltant d’un nucli central tal com els planetes giren al voltant del Sol (estructura de l’àtom). El nucli també té una estructura interna: està composat de protons i neutrons. Tot això es coneixia ja en els anys 10 del segle passat juntament amb el descobriment de la radioactivitat. Aquesta última no es res més que el trencament de l’àtom o del nucli amb l’emissió d’alguns d’aquests components fonamentals: electrons, neutrons, protons, energia en forma de llum o combinacions d’ells. L’existència de la radiació va ser un element fonamental que va ajudar als científics a indagar en el món subatòmic. Investigacions posteriors varen demostrar que els protons i els neutrons tenen també una estructura interna, és a dir no són partícules fonamentals sinó que estan formats per tres “quarks”.

I els neutrins?

Durant la segona meitat del segle XX els investigadors varen trobar que aquests components fonamentals tenen companys que són més pesats o que són gairabé invisibles. Per a produir-los es necessiten grans energies que, normalment, no existeixen en la naturalesa i, per tant, es varen haver de crear grans acceleradors de partícules per a produir-los i per a estudiar-los. Això és el que s’anomena en l’actualitat la Física de Partícules o Física d’Altes Energies (IFAE vol dir: Institut de Física d’Altes Energies).

Aquests companys, que sumen un total de 12, els coneixereu en el proper missatge. Només us avanço que els neutrins són un d’ells i que acompanya als electrons en algunes de les radiacions que he esmentat anteriorment.

El neutrí és molt lleuger i no té càrrega elèctrica com els electrons, per això són difícils d’investigar. Però els avenços tecnològics ens han permès recentment produir-los i mesurar-los en grans quantitats per tal d’entendre les seves propietats. Aquests descobriments són recents, es situen l’última dècada del segle XX, i encara tenen sorpresa a la comunitat científica.

Prepareu-vos per a conèixer a les partícules fonamentals!

Fins al proper missatge!

Federico Sánchez