Abans de començar aquest viatge d’anada i tornada més enllà de l’Indo, és important explicar qui som, què fem i, sobretot, per què el Gujarat?

En menys de dues setmanes sortirem cap a l’Índia. Tenim aproximadament un mes per fer moltíssima feina, i abans ho hem de preparar tot a consciència per no trobar-nos, un cop allà, que ens falta quelcom d’essencial.

Mentre nosaltres fem els nostres preparatius, hem pensat que potser estaria bé que coneguéssiu una mica la nostra recerca.

Qui som?

El Projecte Arqueològic del Nord del Gujarat (conegut com el NoGAP, per les seves sigles en anglès) neix d’una col×laboració entre el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC, Barcelona) i el Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la M. S. University of Baroda (Gujarat, Índia). Els directors del projecte són Marco Madella (investigador ICREA de la IMF) i P. Ajithprasad (catedràtic de la MSUB). També hi participen quatre investigadors postdoctorals i cinc de predoctorals, repartits entre ambdues institucions.

A l’hora d’estudiar l’arqueologia d’una regió és important comptar amb la participació de tota mena d’especialistes per poder tenir la visió del passat més completa possible. Així, al projecte NoGAP hi ha qui estudia les restes animals o vegetals que trobem a les excavacions (zooarqueòlegs i arqueobotànics), els qui s’han especialitzat en l’estudi de materials com la ceràmica o la lítica, i els qui estudien com era la geografia del nord del Gujarat fa milers d’anys (geoarqueòlegs i especialistes en teledetecció).

Què fem?

En el marc d’aquest projecte estudiem la utilització dels recursos naturals que feien les poblacions que vivien al nord del Gujarat durant l’Holocè Inicial i Mitjà, aproximadament fa entre 9.000 i 4.000 anys, així com els possibles canvis mediambientals esdevinguts durant aquest període.

El treball de camp va començar el 2007 i des de llavors s’han dut a terme investigacions molt diverses, des de l’excavació de jaciments arqueològics (Loteshwar al 2009 i Datrana al 2010) fins a l’estudi de seqüències mediambientals des d’una perspectiva geoarqueològica. En aquests quatre anys també hem estudiat poblacions agrícoles i nòmades tradicionals (etnoarqueologia), hem creat una col·lecció de referència arqueobotànica de la regió per comparar amb les restes recuperades arqueològicament (http://3p.imf.csic.es/3p/index.php/ca/facilitats/plants-reference-collection.html)i hem dut a terme una prospecció arqueològica a nivell regional per conèixer el patrimoni del nord del Gujarat.

Aquest any excavarem el jaciment de Vaharvo Timbo i continuarem amb algunes de les feines començades en campanyes anteriors, com ara la prospecció arqueològica, la recerca geoarqueològica i el mostreig de plantes modernes.

Per què el Gujarat?

El nord del Gujarat presenta unes característiques que el fan idoni per a la nostra investigació. En primer lloc, la industrialització de l’agricultura és un fenomen recent, fet que afavoreix la preservació del patrimoni arqueològic i de pràctiques tradicionals que podem estudiar. A més a més, gràcies als antropòlegs britànics del segle XIX tenim un extens registre etnogràfic dels últims 200 anys a la nostra disposició. Sabem per estudis previs que el clima i el paisatge no han canviat gaire des del període que estem estudiant, convertint el nord del Gujarat en una mena de paisatge fossilitzat on el que veiem avui dia no és massa diferent del que els nostres ancestres veien. Per últim, el nord del Gujarat és una àrea on petites variacions climàtiques poden afectar profundament els recursos disponibles i, per tant, les poblacions que en depenen.

Juanjo García-Granero