Les expectatives creades pels Dracònids han fet que molts de vosaltres hagiu dedicat un temps a observar el cel i gaudir d’una nit fosca. Penso que és una gran victòria per l’astronomia que milers de persones intentéssiu veure la pluja tot i la desigual fortuna als diversos indrets dels Països Catalans. A algunes comarques del Nord de Catalunya la màxima activitat transcorria al temps que diversos núvols alts marcaven el final del pas del front fred. Moltes d’aquestes observacions van ser afectades pels cirrus particularment molestos en ser il·luminats per la Lluna. A moltes comarques es gaudia d’un preciós halo lunar quan s’havia de gaudir de la pluja d’estels. Tot i així, alguns meteors es feien visibles entre el cel i la gent donava gràcies, almenys, de que l’únic front nuvolós rebut en dues setmanes hagués passat la nit anterior i encara haguessin pogut veure algun meteor. La resta de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià gaudien de cels més adients per a l’observació de la pluja meteòrica.

Una intensitat rarament visible

Els Dracònids de 2011 ens van posar a prova i, tot i que no van arribar al nivell de tempesta, van assolir una intensitat rarament visible a una pluja de meteors. La feblesa de molts Dracònids les feien realment difícils de veure des de grans ciutats i lloc amb forta contaminació lumínica. Els més brillants però assolien magnituds semblants a Júpiter i sorprenien amb vistoses explosions al final de les seves trajectòries. Aquestes fragmentacions es produeixen quan les fràgils partícules del cometa 21P/Giacobini-Zinner es desintegren per la pressió aerodinàmica que senten en aprofundir a les capes baixes de l’atmosfera. No sobreviuen molt al rosec atmosfèric doncs la majoria no penetren més enllà d’una alçada de 85 km sobre la superfície terrestre. En desintegrar-se les partícules emeten bruscament els seus grans minerals al front de xoc i s’encenen de cop tot produint l’explosió.

El màxim, una hora després del cerpuscle

La Terra travessava els núvols més densos durant la primera part de la nit del dissabte tal i com s’havia predit. El màxim de la pluja meteòrica esdevenia només una hora després del crepuscle quan els observadors amb cels més foscos arribaven a observar uns 5 Dracònids per minut. En total tant les estimacions fetes pels membres de la Xarxa SPMN com ara les arribades a la International Meteor Organization indiquen que l’activitat horària promig va fregar els 400 meteors/hora cap a les 22h15m hora local (20h15m GMT).

Al llarg dels propers dies us sorprendrem amb les imatges i vídeos que vam captar des de les estacions automàtiques de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits. Alguns de vosaltres ens esteu sorprenent amb algun registre especial, que ens fa gaudir de les vostres dots com a astrofotògrafs. I és que aquesta festa astronòmica l’hem viscuda tots per igual i segur que teniu sorpreses per mostrar-nos. Doncs apa, que ara esperem les vostres imatges per al concurs!

Josep M. Trigo-Rodríguez, Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)