Si dividim un mil·límetre en mil parts tindrem un micròmetre (1 µm), normalment anomenat micró. Doncs bé, les cèl·lules més petites del plàncton, els anomenats cianobacteris, fan un micró i mig. O sigui, 1,5 mil·lèsimes de mil·límetre. És una mida ben petita.
La majoria de les cèl·lules del fitoplancton (diatomees, dinoflagelats, etcètera) són més grans i poden arribar fins als 200 microns, que és com dir 2/10 parts d'un mil·límetre. Després ve el zooplancton, que és força més gros. Els copèpodes, per exemple, són uns crustacis força abundants que generalment mesuren entre un i dos mil·límetres, encara que hi ha espècies que superen els 5 mil·límetres. Són molt petits, però ja els podem veure a simple vista, encara que no n'apreciarem gaire els detalls.
I així podem anar pujant en l'escala de la mida fins arribar a l'animal més gran de la Terra, la balena blava (Balaenoptera musculus), amb els seus 33 metres de llargada. Entre un cianobacteri i una balena blava, l'escala de magnitud ha augmentat 10 elevat a 6 vegades!
Milers de milions d'organismes
Les quantitats en que trobem tots aquests éssers vius també són sorprenents. Agafem un litre d'aigua de mar. Quants organismes hi viuen a dins? Uns centenars? Uns quants milers?
De fet n'hi ha molts més. Si comencem pels més petits, en un litre d'aigua de mar podem trobar deu mil milions de virus i mil milions de bacteris ! Són quantitats difícils d'imaginar. Després hi hauria un milió d'algues planctòniques petites (de 2 a 20 microns) i 10.000 algues "grans" (de 20 a 200 microns). Finalment podríem trobar 1.000 ciliats (de 20 a 200 microns) i 100 crustacis petits (de més de 2 mil·límetres). La taula adjunta expressa aquestes quantitats però no pas per litre d'aigua, sinó per mil·lilitre (la mil·lèsima part d'un litre).
Una sopa vivent
Al plàncton hi ha aquests i molts altres organismes, ( larves de peixos, meduses, etcètera). Com més petits, més n'abunden. Tot plegat fa que l'aigua de mar s'assembli força a una sopa, una sopa viva plena d'organismes, encara que no els veiem.
Es clar que l'abundor d'espècies i d'individus varia molt segons diversos factors. La Mediterrània es considera un mar pobre per que allotja força menys quantitat de plàncton que d'altres oceans més productius. Però això és tema per a un proper missatge.
Mostra de microalgues del fitoplàncton de finals de primavera en aigües superficials de la Mediterrània. Hi dominen les espècies de diatomees i alguns dinoflagel·lats.
Hom calcula que hi ha menys de 5.000 espècies d'algues planctòniques. És una xifra força minsa, molt lluny del milió llarg d'espècies conegudes d'insectes. Les aigües marines es troben sotmeses a una gran barreja, i això no afavoreix pas la diferenciació genètica.
Respondre