• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciL’art de no enfonsar-se i de moure’s v ...
Tornar

L’art de no enfonsar-se i de moure’s verticalment

16 desembre, 2008
Els organismes del plàncton viuen sempre sota l?amenaça d?enfonsar-se en les profunditats marines i caure cap avall. Com s?ho fan per romandre a la fondària desitjada?

En el cas del Fitoplàncton, la  majoria de les menudes algues tenen tendència a caure cap avall a velocitats que estan entre 1 i 5 metres al dia. Però això passa sobretot quan les aigües són quietes. En canvi, quan hi ha turbulències, els moviments de l’aigua faciliten que part de les algues puguin romandre prop de la superfície. Això és tan important que determina les espècies que hi trobem. En el Mediterrani, en les aigües remogudes típiques de la primavera i de la tardor hi predominen les algues diatomees, que no tenen un sistema de natació activa i s’enfonsen amb facilitat, i que viuen allà on abunden els nutrients.  En canvi, quan les aigües són quietes, com passa a l’estiu, trobem més algues dinoflagelades, que poden nedar mínimament gràcies als seus petits flagels i s’adapten millor a la migradesa dels nutrients.

Tots els trucs per a no enfonsar-se

Per evitar anar cap avall,  molts organismes fitoplanctònics tenen expansions en forma de banya, ala o collaret, que frenen la sedimentació. Són expansions que els permeten "baixar en parapent", per dir-ho així. Potser no impedeixen, però almenys alenteixen la davallada. Molts dinoflagelats, per exemple, tenen unes banyes ben peculiars.

Igualment, els organismes del zooplàncton tenen apèndixs corporals de mena diversa. Igual que en el cas del fitoplàncton, aquestes expansions del cos donen una major superfície, i per tant una major resistència a la sedimentació. Redueixen la necessitat de moure’s contínuament i, per tant, la despesa energètica.

Però hi ha molts més trucs per no enfonsar-se. Molts organismes inclouen fluids de baixa densitat, globus d’oli o cambres en gas que proporcionen una major flotació. Els ous dels peixos, per exemple, contenen fluids diluïts per tal que puguin surar, ja que sinó caurien vers les fondàries.  

Les migracions verticals

Però no tots els organismes tenen aquests problemes. Animals més grans, com ara els copèpodes, poden pujar o baixar a voluntat. De fet, molts animals del zooplàncton pugen a la nit i baixen durant el dia. Els copèpodes poden desplaçar-se en vertical de 30 a 60 metres en una hora, i els eufasiàcids de 100 a 400 metres. A la nit pugen per menjar prop de la superfície, i durant el dia s’enfonsen per amagar-se dels depredadors. Però aquest és el tema d’un proper missatge!

David Segarra

Ceratium Tripos (2)

Imatge de Ceratium tripos, una alga dinoflagel·lada que compta amb tres notables prolongacions en forma de punxa. Aquestes expansions corporals són molt útils per tal d'augmentar la superfície de l'alga, la qual cosa dificulta que l'organisme s'enfonsi i l'ajuda a caure cap avall de la forma més lenta possible.
Navicula

Imatge d'una navicula, una alga diatomea força freqüent. Les diatomees disposen d'una càpsula externa de silici format per dues valves. La seva forma no els ajuda pas a surar, i les diatomees tenen una marcada tendència a enfonsar-se amb facilitat, raó per la qual proliferen sobretot quan la mar està força remoguda i els moviments de l'aigua faciliten que almenys una part de la població romangui en la superfície.
Crustaci decàpode

A la imatge veiem una larva de crustaci decàpode que d’adult viu al fons del mar (per tant, és bentònica) però en la seva forma larvària es troba en el plàncton i per evitar l’enfonsament desenvolupa una sèrie de prolongacions com les que es veuen en la fotografia. Aquestes prolongacions, a més, li serveixen per defensar-se.

Etiquetes: Educació, Mar, Vida al mar

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Josep Maria Gili

Mª Francisca

Alejandro

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Enfrontar-se amb l’estudi del plàncton

Hi ha més plàncton a la costa que mar endins?

Per què el Mediterrani és blau?

Qui es menja a qui a l’oceà?

Un ecosistema productiu i vertical

L’art de no enfonsar-se i de moure’s verticalment

Descobrir el món del plàncton

El plàncton, sempre igual al llarg de l’any?

Les sorprenents mides i quantitats de la vida microscòpica marina

Presentem els nostres protagonistes: els organismes del plàncton

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar