Es calcula que aproximadament entre quatre i cinc bilions d’ocells creuen el desert del Sàhara durant els passos migratoris. El Sàhara és el desert més gran del món i la barrera geogràfica més àmplia que han de travessar els ocells migradors europeus que hivernen a l’Àfrica tropical: ni més ni menys que uns 2.200 km a la seva part més ampla.
Travessar el desert: més de 40 hores de vol
Com s’ho fan els ocells per travessar una àrea tan vasta i desolada? Una zona sense pràcticament gens d’aigua, ni aliment, ni, fins i tot, gairebé ombra. Aquesta pregunta se l’han fet molts estudiosos del fenomen migratori i, fins fa poc, de fet, no estàvem segurs de com s’ho feien. La hipòtesi més acceptada durant molts anys, anomenada “hipòtesi de no aturada” assumia que, tenint en compte les condicions inhòspites regnants al desert, els ocells es veien obligats a creuar el desert en un sol vol ininterromput que, en condicions normals, es podia perllongar durant més de 40 hores.
Aquesta estratègia seria, justament, l’oposada a la que utilitzen la major part d’aquests mateixos ocells per creuar Europa: una estratègia de vol intermitent consistent a volar de nit i descansar de dia.
Però arriben en bones condicions…
Els ocells que estem capturant aquests dies a l’oasi situat al desert del Marroc no semblen, però, excessivament estressats energèticament. De fet, diverses de les espècies més anellades (per exemple, el mosquiter ibèric o el tallarol de garriga) mostren nivells de pes i greix similars o, fins i tot, més grans que els observats al nord del Marroc, una àrea ideal per acumular greix durant la primavera. Si els ocells creuen el desert d’una sola tirada, com és que no capturem més sovint ocells magres tot just al nord del Sàhara? De fet, a les petites illes del Mediterrani sí que trobem molts ocells en aquestes condicions.
Descobert el misteri!
La resposta es deu al fet que els ocells que creuen el desert no ho fan realment en un sol vol. Això seria excessivament estressant energèticament, especialment perquè suposaria haver de volar moltes hores a ple sol, cosa que podria comportar greus problemes de deshidratació i de pèrdua d’energia. El que fan realment els ocells és seguir essencialment la mateixa estratègia que a Europa: emmagatzemen gran quantitat de greix tot just abans de creuar el desert i volen de nit i s’aturen a descansar de dia a qualsevol lloc amb un mínim d’ombra: sota un arbust, una cavitat, a l’ombra d’una pedra…
En aquest vídeo, l’ornitòleg Raúl Escandell explica quants quilòmetres pot fer un ocell migrador en una sola nit.
El Sàhara és el desert més gran del món i la barrera geogràfica més àmplia que travessen els migradors transsaharians. La majoria d’ocells el creuen seguint una estratègia intermitent: volen de nit i descansen de dia. A més, no necessiten aturar-se a menjar perquè tot just abans d’emprendre la travessia han acumulat suficients reserves de greix per fer tot el viatge.
Tot i estar capturats al nord del desert del Sàhara, els tallarols de garriga que s'estan anellant a l'estació de Merzouga durant aquests dies pesen tant o més que els capturats més al nord del Marroc en anys anteriors, els quals s'havien alimentat per seguir la seva migració i creuar el Mediterrani. Aquest patró es mantindrà al llarg de tot el període de pas? Altres espècies, com el mosquiter de passa o el rossinyol, seguiran una pauta similar? D’aquí a poques setmanes en tindrem la resposta.
Respondre