Diari de recerca

23. La maledicció de l’arqueologia

23 febrer 2010 | Diari de recerca

Tothom coneix la maledicció de Tutankamon. Més mite que cap altra cosa. Però poca gent fora de l’arqueologia coneix La maledicció. L’autèntica.

Gens perillosa però força molesta. És inevitable. SEMPRE passa. D’aquí a una setmana tanquem l’excavació i celebrem la festa de fi de campanya a Ushuaia. Si comptem que tres dies abans començarem els treballs de tancament i protecció del jaciment (fins a l’any que ve!), desmuntar les tendes, desmuntar el campament, transportar als laboratoris i magatzems, artefactes, equipaments, tendes, etc.  Vol dir que només ens queden 4 dies i mig de tasques d’excavació. I com SEMPRE passa, a la recta final de l’excavació apareix TOT: a la base del conchero ens apareixen grans quantitats d’artefactes lítics acompanyats de vèrtebres de llop marí i autèntics llençols de peixos. Les acumulacions de carbons dels fogars són immenses. A l’interior de la depressió (al lloc de l’antiga cabana) puntes de fletxa apareixen amb grans quantitats de pedres que es van abandonar a mig treballar per a aconseguir d’altres artefactes. Els fogars continuen apareixent. Al damunt d’una altra capa de cloves, comença a aparèixer una au marina articulada (un albatros que potser no van arribar a menjar?). I aquest matí un altre possible punxó: en aquest conchero sembla que es van fer molts cistells. La maledicció no falla. Tocarà treballar de valent.

Ivan Briz

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.