Les fondàries del Mediterrani són el silenciós escenari d’una carrera contra rellotge entre els científics i la flota pesquera. Mentre els primers treballen per conèixer el paper ecològic i l’estat de conservació dels bancs de corall, els segons segueixen pescant i destruint aquests bancs. Hi seran a temps, els científics, d’investigar tot el que cal per a poder-los protegir?
Els bancs de coralls gairebé han desaparegut de moltes zones del Mediterrani abans de poder-los estudiar. És el mateix que passa amb alguns ecosistemes terrestres, com ara la selva amazònica, que està desapareixent degut a l’explotació de la fusta sense que la ciència hagi arribat a estudiar-la a fons. El principal objectiu d’aquest projecte que avui comencem és aportar una base científica per poder avaluar l’estat actual i el paper ecològic de les comunitats de coralls blancs del Mediterrani.
Fa dècades, a la zona delimitada pel final de la plataforma continental i l’inici del talús, es desenvolupaven extenses comunitats de coralls. Espècies com Madrepora oculata, Dendrophyllia ramea, Lophelia pertusa entre d’altres, formaven densos boscos petrificats en els quals trobaven refugi i aliment una elevada diversitat d’espècies i actuaven com a zones de retenció de partícules.
Els boscos de corall són oasis de vida enmig de l’oceà
Entre les espècies que es trobaven als bancs de corals blancs o freds (denominats així pel color dels seus esquelets o per la temperatura de les aigües on vivien) també hi havia un elevat nombre d’espècies d’interès comercial. Aquest fet el coneixien molt bé els pescadors, que per aquest motiu van centrar una part important de la seva activitat pesquera als bancs de coralls. Però la utilització de determinades arts de pesca, com ara les que es fan servir a la pesca d’arrossegament, que a més d’extreure peixos i crustacis trenca i arrenca els corals, ha portat a la seva destrucció massiva durant les últimes dècades.
Avui dia hi ha establerta una veritable carrera contra rellotge entre l’avanç científic (que treballa a tota velocitat per conèixer la localització, paper ecològic i estat de conservació dels bans de coral) i la flota pesquera, que segueix pescant i destruint aquests bancs. L’aportació dels estudis científics com els que estem realitzant al Cap de Creus i a Menorca són essencials per aportar les evidències objectives que condueixin a la seva conservació.
En aquesta campanya que us oferim podreu seguir les prospeccions dels fons de corals mitjançant vehicles submarins equipats amb càmeres de vídeo. Les imatges obtingudes ens permetran determinar l’extensió, estructura demogràfica i densitat de corals i d’altres organismes. A més, recol·lectem alguns exemplars vius per analitzar-los posteriorment al laboratori i conèixer la seva alimentació i el seu metabolisme. I prenem mostres per estudiar la biologia reproductiva dels corals o la seva composició bioquímica. També recol·lectem mostres del zooplàncton que viu associat als bancs de coralls, donat que aquests bancs són zones d’aglomeració de fases larvàries i d’adults d’espècies que hi troben refugi i aliment.
En els propers missatges us ho anirem explicant i documentant amb imatges.
La zona del Cap de Creus encara amaga espais i racons inòspits, alguns dels quals no s’havien estudiat fins ara. El nostre submarí JAGO, però, ens permet descobrir-los. Una de les troballes més insòlites va ser la descoberta d’abundants colònies del corall blanc Madrepora oculata, a uns 300 m de profunditat. Es tracta d’una de les comunitats de corall vives més importants trobades fins ara a la Mediterrània.
Aquesta mena de ditets són la part viva del corall. En aquest cas són la part externa (tentacles) dels pòlips que configuren el corall blanc Madrepora oculata.
Fa dècades, al Mediterrani s’hi desenvolupaven extenses comunitats de coralls. Espècies com Madrepora oculata, Dendrophyllia cornigera (FOTO), o Lophelia pertusa entre d’altres, formaven densos boscos petrificats en els quals trobaven refugi i aliment una elevada diversitat d’espècies i actuaven com a zones de retenció de partícules.
En aquesta foto, feta al Canyó del Cap de Creus a 250 metres de profundiat, podeu observar denses colònies del corall blanc Madrepora oculata.
Pòlips del corall blanc Lophelia pertusa.
Respondre