La tardor és la època en que els arbres caducifolis perden les seves fulles. El seu període vegetatiu s’acaba i es preparen pel repòs hivernal. Com sempre…. o no?  Els científics estan descobrint amb dades el que tothom ja percep, i és que l’escalfament del clima provoca que la tardor comenci cada cop més tard.

Un estudi publicat el 2002, ara fa 14 anys, va analitzar un conjunt de dades recollides a Catalunya entre el 1952 i l’any 2000. I els resultats del anàlisi van ser  impactants: les dades demostraven que les fulles dels arbres queien, en promig, 13 dies més tard, i sortien 16 dies abans que el 1952. Aquesta era la resposta biològica al augment  de 1.4 °C comprovat entre el 1954 i el 2000 a l’àrea d’estudi (Cardedeu, Vallés Oriental). Es tracta de resultats importants, ja que va ser el primer cop que es van trobar evidències a llarg plaç de l’alteració de cicles de vida a la Mediterrània. L’estudi va ser realitzar per Josep Peñuelas, Iolanda Filella, del CREAF, i Pere Comas (1).

Des d’aleshores s’han anat trobant moltes més evidències de com el canvi climàtic que està afectant el planeta està canviant els cicles biològics dels organismes.    Per exemple, recentment s’ha publicat que les papallones i les flors ja no surten alhora a causa del canvi climàtic.

Investigadors del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) i la Universitat de les Illes Balears han estudiat durant 17 anys com interactuen les flors i les papallones. Les dades obtingudes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà indiquen que en els darrers anys hi ha una menor coincidència entre el moment en què les plantes assoleixen el màxim de la floració i el moment en què també l’abundància de les papallones és major. El responsable d’aquest fenomen és el canvi climàtic: les temperatures augmenten i la sequera és cada cop més acusada. Aquest clima provoca que hi hagi desajustos entre les 12 espècies de papallones estudiades i les flors de les quals s’alimenten.  Així, els moments de màxima floració i d’abundància de les papallones se separen una mitjana de 70 dies i augmenten en els anys de sequera pronunciada.

Tornant a la caiguda de les fulles, els científics estan fent previsions sobre l’allargament del període vegetatiu de les plantes que es pot preveure segons els escenaris d’escalfament de la Terra. I, segons el ritme d’escalfament previsible, el que es veu és que d’aquí a uns 65 anys, vers el 2080, les plantes a la Mediterrània poden passar de tenir un període vegetatiu de 207 dies, com ara, a un de 257 dies. Això vol dir que pràcticament mantindrien la fulla uns dos mesos més a l’any.  Per tant, la fulla cauria possiblement un mes més tard a la tardor. La preocupació ve per que  no sembla que en el clima Mediterrani, força sec, les plantes tinguin prou aigua com per transpirar i mantenir la seva activitat dos mesos més, en condicions encara més càlides i seques que les actuals.

Moltes muntanyes que ara tenen arbres en un futur probablement no en tindran. Tot fa pensar que anem a un paisatge dominat per romanís i farigoles…..

Aquest mapa mostra, a l’esquerra, el període vegetatiu de les plantes en l’actualitat, i a la dreta el període vegetatiu que s’espera vers el 2080, segons els models d ecanvi climàtic. Com es pot veure, a la regió mediterrània, en promig, el període vegetatiu de les plantes s’allargarà uns 50 dies. 

(1) Peñuelas, J. Filella,I. & Comas, P. (2002) Changed Plant and animal life cycles from 1952-2000. Global Change Biology 8:531-544

(2)  Donoso I., Stefanescu C., Martinez-Abraín A. and Traveset A. Phenological asynchrony in plant-butterfly interactions associated with climate: a community-wide perspective. (2016) Oikos. DOI: 10.1111/oik.03053