Aquests darrers dies la migració està sent especialment notòria. Hi ha una espècie, però, que destaca especialment: la boscarla d’aigua. Des de 1975, a Catalunya se n’han anellat poc més de 60 en total i només un any, el 1989, se’n van capturar més de sis exemplars. Enguany, però, ja se n’han anellat set a les campanyes de migració de primavera, dos al delta de l’Ebre i cinc més als Aiguamolls de l’Empordà. Un any, sense dubte, excepcional per aquesta espècie.  

Una espècie molt rara i amb greus problemes de conservació

La boscarla d’aigua és un dels passeriformes més escassos i amenaçats d’Europa. Globalment, es considera una espècie vulnerable segons la UICN (La Unió Internacional per la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals). Antuvi havia estat un ocell prou ben distribuït i abundant, però al llarg del passat segle va anar desapareixent de bona part de la seva àrea de distribució paral·lelament al procés de dessecació de les zones humides on nidifica. Ara s’estima que només queden unes 15.000 parelles en dues àrees ben diferenciades: una al centre d’Europa (Alemanya i Polònia) i l’altra a l’oest de Sibèria.

A Catalunya només s’observa la boscarla d’aigua en migració

La boscarla d’aigua és una espècie migradora de llarga distància que hiverna al sud del Sàhara. Tot i que durant la tardor se n’observen i anellen algunes a Catalunya, el seu pas post nupcial sembla tenir lloc més cap a ponent, pel centre i oest de la península ibèrica. A la primavera, però, l’espècie segueix una ruta més oriental i llavors és més freqüent al llevant peninsular i a Catalunya.   

Una troballa excepcional al Senegal

Tot i que se sabia que aquesta espècie hivernava al sud del Sàhara, durant molts anys les zones precises on ho feia havien passat totalment desapercebudes. Al 2007, desprès de cinc anys d’investigacions, els científics van poder, finalment, localitzar-les al nord del Senegal. De fet, només en un indret relativament petit com el Parc Nacional de Djoudj, es calcula que hi pot hivernar més d’un terç de tota la població mundial! Una troballa molt important des del punt de vista de la conservació.

Una recerca molt complexa

La recerca de les àrees d’hivernada va requerir l’ús de diverses tècniques d’investigació d’última generació combinades amb estudis de camp més tradicionals. Per acotar la zona de presència potencial de l’espècie dins de la immensitat de l’Àfrica subsahariana, una de les tècniques utilitzades va consistir en l’estudi dels isòtops de les plomes. Les plomes tenen una mena de signatura isotòpica que varia depenent del lloc on han crescut, per tant, contrastant aquesta signatura isotòpica amb mapes de distribució d’isòtops podem conèixer amb certa precisió on s’han mudat. La boscarla d’aigua muda tot el seu plomatge mentre passa l’hivern a l’Àfrica. Els investigadors varen aprofitar aquest fet per contrastar la signatura isotòpica de les plomes mudades a l’hivern d’una mostra d’ocells amb mapes de distribució d’isòtops de l’oest d’Àfrica. Aquest anàlisi va permetre focalitzar millor la zona on buscar l’espècie i facilitar la troballa de les zones concretes on hiverna.

Gabriel Gargallo