Diari de recerca

3. “Jo mai no havia vist éssers més miserables”

18 desembre 2009 | Diari de recerca

Els europeus del segle XIX pensaven que les dures condicions climàtiques de Terra del Foc determinaven el “salvatgisme” de la gent que hi habitava l’indret.

Terra del Foc sempre ha estat entesa com a la Fi del món. Però per al nostre món, no per a la gent que hi ha viscut des de 11.000 anys abans del present.

El clima subantàrtic és el tret de Terra del Foc que més ens sorprèn a la gent europea: la constant inestabilitat, les tempestes freqüents, la baixa temperatura. Si tenim en compte que a mitjans del s. XIX  hom defensa l’existència d’una relació entre les poblacions humanes i els trets dels territoris que habiten, per a una mentalitat de l’època no era estrany pensar que el salvatgisme d’una terra freda, erma i plujosa determina la manera de ser de la gent. És l’anomenat determinisme geogràfic. Pels plantejaments de la conquesta europea d’Amèrica, i en comparació a la resta del continent, Terra del Foc tenia poca cosa, o no res, a oferir.

Un clima inestable

El paisatge fueguí és producte de la darrera glaciació: muntanyes a la vora del mar. El mateix canal Beagle és una antiga gelera que es va obrir al mar ara fa uns 8.000 anys. I des de la costa fins a l’estrat nival, els boscos de faigs magallànics cobreixen de verd gran part de les illes. Una combinació de colors: el verd dels boscos i el mar, el negre de les roques, el blau del cel i el blanc de la neu.

La veritat és que el clima fueguí és fred, però molt menys del què li correspondria per latitud: la massa oceànica que l’envolta fa d’amortidor climàtic. El temps és fred, però no marcadament fred. I existeix una estabilitat força present al llarg de l’any: no fa molt de fred a l’hivern (juliol-agost) però, de mitjana, la temperatura no puja gaire a l’estiu desembre-gener.

Sempre despullats malgrat el fred

Però el temps pot ser molt inestable al llarg d’un sol dia: a partir d’una temperatura de 20 graus, el temps pot canviar sobtadamn i pot nevar en un parell d’hores. Per això sempre ha sobtat que la societat Yámana no emprés vestits per a protegir-se del fred: la gent yámana anava despullada sempre, excepte pel tapa-sexe i, de vegades, per una petita capa a les espatlles d’un parell de pams quadrats. Tot sovint, però, feien servir olis de llop marí o peix, barrejat amb pigments, per a cobrir el cos, tot impermeabilitzant-lo. Els dissenys dels pigments eren una forma de comunicació: sovint indicaven l’estat d’ànim de la persona que el llueix.

“Aquests desgraciats salvatges”

Darwin, arribat a Tierra del Fuego, apunta al seu diari: “Jo mai no havia vist éssers més abjectes ni més miserables (…). Aquests desgraciats salvatges tenen la corpulència reduïda, el rostre repugnant i cobert de pintura blanca, la pell bruta i greixosa, els cabells enredats, la veu discordant i els gestos violents (…) quan es veu a aquest tipus d’homes, costa de creure que siguin éssers humans, habitants del mateix món que nosaltres.

Ivan Briz

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.