Diari de recerca | Tecnologia i enginyeria

La xarxa Natura 2000 protegeix un gran nombre d’ecosistemes terrestres a tot Europa. Però al mar la situació és ben diferent. El desenvolupament d’aquesta xarxa d’espais protegits és encara molt embrionària. I això es deu, en bona part, a la poca informació disponible sobre els ecosistemes submergits, sobretot si són a certa fondària.

L’objectiu principal de LIFE-INDEMARES és millorar aquesta situació i obtenir la informació científica necessària per a poder protegir una sèrie d’àrees marines del litoral espanyol. En concret, el projecte estudia 10 àrees marines d’alta biodiversitat, entre les quals hi ha el Delta de l’Ebre-Columbretes, el canó del Cap de Creus i el canal de Menorca. A més, la informació recollida permetrà gestionar millor aquests espais.

El gran repte és gestionar tots els processos que intervenen en el funcionament d’aquestes zones. Per exemple, és imprescindible protegir tant les zones de posta com les àrees d’alimentació de les espècies clau, de forma que puguem garantir la seva recuperació i supervivència.  És el que s’anomena una visió ecosistèmica de les àrees marines protegides.

Es pot acontentar tothom sense perjudicar-ne la conservació? 

En un espai on es troben implicats col·lectius diferents, des de pescadors a indústries turístiques i bussejadors, és evident que la designació d’àrees protegides de gran extensió comporta conflictes. Cal trobar, doncs, la millor manera de dissenyar un pla de gestió que permeti acontentar a tothom, sense que això comporti un perjudici  per a la conservació de l’espai natural.

Quan es parla de zones molt  àmplies s’ha de tenir en compte que aquestes es poden compartimentar, de manera que les diferents activitats econòmiques es puguin seguir desenvolupant d’una forma més delimitada. Perquè aquest objectiu es pugui dur a terme és imprescindible prospectar les diferents zones que componen l’àrea a protegir.

Una d’aquestes àrees és l’anomenat canyó submarí del Cap de Creus, que es troba a uns 3 quilòmetres de la costa. Té una llargada de 40 quilòmetres, i la seva fondària arriba als 1.400 metres. De fet, el canyó és un gran escull de fondària, on s’hi troba una alta diversitat d’espècies marines. En aquest vídeo podreu reviure la important descoberta d’abundants colònies del corall Madrepora oculata, trobades en una de les nostres expedicions amb el submarí JAGO. Aquest corall blanc és típic de zones profundes i aigües fredes i representa un hàbitat ideal per als juvenils de moltes espècies de peixos.

Després d’estudiar diferents zones del canyó del Cap de Creus, la prioritat de la campanya oceanogràfica que hem fet el passat mes de juny fou explorar les zones de la part sud del canyó (zona ataronjada de la segona imatge). Les prospeccions es van completar amb mostrejos en algunes altres zones anteriorment estudiades, en les quals encara queden certes llacunes o punts desconeguts.

Josep Maria Gili