Amb pocs dies hem de fer un munt d’observacions, recollir mostres, analitzar-les…I ho hem de fer amb eficiència per aprofitar el temps al màxim. Es crea un nivell de tensió que moltes vegades ens allunya de la realitat. Una realitat que per nosaltres és un episodi més dels projectes de recerca, i no tant un moment diferent o extraordinari.

1 setmana a bord = 6 mesos de feina posterior al laboratori i despatx

Sovint diem que una setmana de treball a bord d’un vaixell oceanogràfic significa com a mínim sis mesos de feina posterior als laboratoris i despatxos. La vida a bord dels vaixells comporta el contacte constant amb els companys i la tripulació. Depenem de la bona actitud i professionalitat de tots. Estem convivint en un espai reduït i un conjunt de circumstàncies ens fan sentir que som en un moment i en un lloc espacial. Ens fa sentir diferents.

El vaixell oceanogràfic Garcia del Cid té capacitat per 12 persones en total, entre tècnics i científics. Això vol dir que siguin quins siguin els objectius de cada campanya, s’han de cobrir amb aquest personal.

Cada persona ha d’estar capacitada per fer més d’una feina

Si excloem els tècnics que s’ocupen del submarí (2 persones), de les sondes per fer la batimetria i el mapa de fons (2), dels equips de mostratge i anàlisis de la massa d’aigua (1), i el treball de coordinació tècnica i logística del submarí (1), queden sis científics que han de saber fer una mica de tot.

Els torns teòricament són de 8 hores però la veritat es que generalment s’acaba treballant més de 12 hores. Fins i tot a vegades els científics les superen, ja que són responsables de molts mostreigs diferents(dragues, ròssec, submarí, mostres d’aigua, etc.), sovint han de processar imatges i mostres a bord, o cuidar dels animals vius dels aquaris, que mantenim fins al final de la campanya.

Vaja,  un complex organigrama que s’executa amb la implicació de tots i amb l’ajuda imprescindible de la tripulació. La vida a bord es desenvolupa entre immersions del submarí, mostratges i estudis als laboratoris. Però també entres els horaris de menjars (7:30, 11:30, 17:30 com en tot els vaixells), de descans (moltes vegades no es poden fer més de sis hores de descans seguides) i d’esbarjo (sempre hi ha uns minuts per compartir impressions i converses amb els companys i la tripulació).

En resum, un programa complert i sovint estressant

Però que es compensa amb l’èxit del treball ben fet. I sobretot, ben fet malgrat les freqüents inclemències del temps (meteorològic). Ho idealitzem, malgrat que el mal temps moltes vegades ens fa passar un mala estona. Però aquesta idealització no és negativa, fa que ens avoquem de ple a la feina. Que aprofitem al màxim un temps escàs i una oportunitat que no es repetirà.

Les campanyes oceanogràfiques són un element bàsic de la nostra feina, però també un moment en el qual les persones es mostren tal com són i que ens fan viure experiències molt especials (tan professionals com personals).

La millor campanya és la que combina l’experiència dels veterans amb la il·lusió i entusiasme dels joves

Potser les idealitzem massa especialment quan som joves. Però l’experiència i el temps ens professionalitza i acabem gaudint més dels resultats que de la campanya en si.

Josep Maria Gili