Diari de recerca

D’alguna manera, Darwin, després de l’enorme decepció que li va suposar no poder visitar les Illes Canàries (sempre havia somiat seguir les petjades del gran naturalista i geògraf Alexander von Humboldt en aquest arxipèlag), va trobar un laboratori sobre la història i l’evolució de la Terra a les Illes Encantadas.

Els volcans de l’Illa Isabela

Avui som escrivint el nostre diari des de la fantàstica Illa Isabela, una illa que no només va fascinar a un jove naturalista com Darwin, sinó que també enamora a tots els naturalistes actuals que posem peu sobre les seves laves recents. Parlem de l’illa més gran de tot l’arxipèlag, però també d’un indret pràcticament deshabitat –la presència humana és anecdòtica–. Hem pujat fins al volcà Chico, encara actiu, però abans d’entrar en aquest paisatge lunar només ocupat per rius de lava recent solidificada, hem donat gairebé la volta a una de les calderes més grans del món: el Sierra Negra. Fins fa pocs anys, l’interior d’aquesta caldera era un esclat de vegetació i un paradís per a les tortugues gegants, però una erupció va cobrir-ho tot de laves negres. Les tortugues supervivents van haver de marxar cap a els vessants i la vegetació va desaparèixer: és una regió, esquitxada de fumaroles, impossible de creuar per l’ésser humà i altres formes de vida. Però la vida s’obre camí. I a prop del volcà Chico observem com són unes falgueres pioneres que resisteixen les emanacions sulfuroses així com les elevades temperatures.

Illes i humans joves segons l’escala geològica del temps

Avui sabem que les illes Galápagos no tenen més enllà de 5 o 6 milions d’anys d’edat. Això és fascinant per aquells científics que també estudiem els orígens de la Humanitat. Per què?  La gènesi d’aquest arxipèlag és paral·lela a l’aparició dels primers homínids –els nostres ancestres bípedes més antics– en el continent africà. Quina bella coincidència. A Darwin li hagués agradat saber-ho. Però Isabela és molt més jove. Les illes més antigues són les orientals, és a dir, les que van protagonitzar les primeres ratlles del nostre diari de Recerca en Acció: San Cristóbal. Isabela i Fernandina, en canvi, les illes més occidentals, són de formació recent.

Eppur si muove…

A causa al moviment de l’escorça terrestre les illes més antigues xocaran amb la costa occidental del continent Sud-amèrica d’aquí a milions d’anys. Mentre que, si segueix l’activitat volcànica actual, s’aniran formant noves illes en el mateix punt on ara són Isabela i Fernandina; aquestes dues un dia seran a la posició que avui ocupen Santa Cruz o San Cristóbal. En definitiva, un viatge des de San Cristóbal fins a Isabela és un viatge al Passat.

Seguim viatjant en el temps…

Jordi Serrallonga