Tal vegada no puguem evitar-ho, però com a mínim hem trobat la manera de poder seguir estudiant el jaciment si es deteriorés: fent un model virtual! Tot va començar en un congrés internacional de paleontologia, que entre les jornades maratonianes de conferències i debats es feia una visita als jaciments de Fumanya i en veure les petjades de dinosaures… justa la fusta, va sorgir la idea: digitalitzar el conjunt paleontològic de Fumanya amb la tecnologia LiDAR tal com havia explicat el Dr. Phillip Lars Manning de la Universitat de Manchester. Aquest seria doncs, el punt de partida de la col·laboració entre l’equip d’investigador català i l’anglès.
Un escàner… molt especial!
El LiDAR (Light Detection and Range) es fonamenta en la tecnologia d’un escàner làser. L’escàner emet un feix de llum polsada que impacta amb la superfície, aquest rebota i és capturat pel detector de l’escàner. El detector transforma aquesta captura en dades espacials (x,y,z), és a dir, obtenim la posició en l’espai de cada punt de la superfície del jaciment on ha impactat el feix de llum. L’escàner té un alta precisió, aproximadament a cada dos mil·límetres dóna una lectura de posició dels punts del jaciment. Així, aconseguim un model digitalitzat molt acurat i precís del jaciment. A més, l’escàner emet milers de feixos de llum a cada segon, fent que en pocs dies poguéssim digitalitzar més de 3.000 petjades distribuïdes per una superfície de 30.000 metres quadrats.
I les fotos no servien igual?
Abans, quan usàvem fotografies, només podíem obtenir mesures d’amplada i llargada o les dades bidimensionals de les petjades. Les cartografies dels jaciments eren parcials, hi havia àrees del jaciment de difícil accés i no en teníem cap dada. En canvi, ara, podem fer “vols virtuals” per les àrees més allunyades dels jaciments, cosa que ens ha permès localitzar noves petjades i rastres de dinosaures o accedir a dades inèdites, com per exemple, conèixer la profunditat de les petjades. I tota aquesta informació hi cap en un sol Cd i es pot estudiar des de l’ordinador sense haver d’anar al jaciment!
A partir d’aquí comencen noves línies de recerca, com és el cas de l’estudi acurat de la locomoció dels dinosaures, com movien les seves extremitats o a quina velocitat anaven. Per exemple, comparant les profunditats de cada petjada podrem saber com recolzaven els peu i mans quan caminaven els dinosaures, estudiar la interacció del sediment amb la pressió exercida pel peu… nous reptes per a la paleontologia del segle XXI!
Respondre