• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciEs poden recuperar els bancs de corall?
Tornar

Es poden recuperar els bancs de corall?

8 octubre, 2010

Els coralls profunds creixen més ràpid del que es pensava. A una velocitat comparable a algunes espècies de coralls tropicals.

Ho hem pogut demostrar després de diferents experiments al laboratori. Amb uns resultats que ens permeten ser optimistes pel que fa a la recuperació dels bancs de corall. Si aconseguim protegir-los d’activitats antropogèniques (per exemple de la pesca de palangre de fons), es podran recuperar. 

Es podran recuperar en dècades, no pas en centenars d’anys com es pensava

Algunes persones (pescadors i administradors principalment) insistien en la impossibilitat de recuperar bancs espoliats durant mil·lennis. Sostenien que no tenia sentit protegir les zones degradades, tot i que encara hi quedessin algunes colònies. Afortunadament ara, amb les dades a la mà, podem desmentir aquest gran tòpic.

Si que té sentit protegir zones degradades

Com ja hem explicat, els coralls tenen una gran importància per l’ecosistema marí. Són oasis de biodiversitat, zones de cria de les primeres etapes de vida de moltes espècies, i també elements biocontructors que estabilitzen el substrat. En el següent video, gravat fa poques setmanes a uns 100 metres de profundiat al Canal de Menorca, podeu observar molt clarament la part viva (pòlips blancs) i la part morta (part petrificada, rogenca) del corall, que és la que va construint l’escull. Aquests espècie que veureu al vídeo (Dendrophylla ramea), és força poc comú.

Amb aquesta mateixa filosofia i encoratjats pels resultats amb els coralls, hem començat una nova sèrie d’experiments, però aquest cop sobre gorgònies. Es tracta d’una espècie del gènere Eunicella, que desenvolupa denses poblacions a la zona mitja de la plataforma continental i que també és bio constructora com els coralls.

És molt freqüent trobar-la en petites nuclis de només 10 a 20 metres de diàmetre, separades per zones escombrades per arts de pesca de tota mena. Aquests petits grups són els que s’encarregarien de recuperar aquestes praderes de gorgònies. Per saber el seu potencial de creixement i reproducció, vam recollir una sèrie de colònies diferents que, un cop aclimatades als aquaris, són estudiades per l’investigador Carlos Dominguez.

A les fotos del final d’aquest missatge podeu veure un d’aquests nuclis d’Eunicella el moment de ser recollides mitjançant el braç hidràulic del submarí JAGO, així com les colònies ja instal·lades als aquaris de l’ICM. I en aquest video teniu una praderia de gorgonies al mig del canal de Menorca, però aquest cop de l’especie Paramuricea macruspina.

Seguint en la mateixa línea, també hem recol·lectat alguns individus del crinoïdeu Leptometra phalangium (foto al final del missatge). Aquesta espècie també forma prats extensos amb alts índexs de biodiversitat, zones preferides pel reclutament d’altres espècies. De fet, són un motiu principal de protecció en d’altres zones del Mediterrani.

És bastant comú que siguin capturats per les xarxes de ròssec i moltes vegades els pescadors els tornen a llençar al mar suposant que es recuperen fàcilment. Per estudiar si aquestes suposicions són certes, s’han habilitat uns aquaris a l’ICM per albergar una sèrie d’organismes d’aquesta espècie després d’haver-los recol·lectat amb un patí de fons a la zona mitja de la plataforma.

Al cap d’unes setmanes, els diferents individus s’havien adaptat a les condicions dels aquaris malgrat no haver manifestar cap símptoma de recuperació. No va ser fins al cap de dos mesos que alguns individus van començar a mostrar un inici de creixement en els braços trencats per l’acció de la recol·lecció.

Aquesta línia d’investigació, que engloba tot un conjunt d’experiments sobre la recuperació dels crinoïdeus després d’una pertorbació antròpica, serà responsabilitat d’en Jordi Grinyó, que desenvoluparà durant els propers anys.

Josep Maria Gili

Cultiu de gorgònies al laboratori
Cultiu de crinoideus al laboratori
Aquari de cultius
Agafant gorgònies amb el submarí JAGO
Gorgonies al laboratori

Etiquetes: Animals, Biologia, Espais naturals, Explorant la biodiversitat del mediterrani, Illes Balears, Mar, Món subaquàtic

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Josep Maria Gili

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Ens acomiadem…

La passió per descobrir

Idealitzem el que ens fa diferents?

Es poden recuperar els bancs de corall?

Una grata sorpresa al canal de Menorca

La troballa dels bancs de corall negre a Menorca

El Cap de Creus, un ‘hotspot’ de biodiversitat

Enveja sana

Coralls, gorgònies, esponges: trobem un autèntic oasis de vida a Menorca

El submarí oceanogràfic és la part més atractiva… i delicada

Iniciem un nou objectiu: el canal de Menorca

Zones que han sobreviscut a l’explotació humana

Com són els coralls profunds del Mediterrani?

Investigar per protegir

La ciència versus la flota pesquera: el cas dels coralls

Piulades recents

  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
  • 📣L'11a edició de la Fira del Coneixement de Berga se celebrarà els dies 14 i 15 d’abril de manera totalment 💻virtua… https://t.co/GJWOEPqe1H
  • 🔬Des del confinament al març, la percepció de la #ciència ha caigut entre els👩👦 joves, segons un estudi sobre cultu… https://t.co/0y1275cn0v
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar