Ho hem pogut demostrar després de diferents experiments al laboratori. Amb uns resultats que ens permeten ser optimistes pel que fa a la recuperació dels bancs de corall. Si aconseguim protegir-los d’activitats antropogèniques (per exemple de la pesca de palangre de fons), es podran recuperar. 

Es podran recuperar en dècades, no pas en centenars d’anys com es pensava

Algunes persones (pescadors i administradors principalment) insistien en la impossibilitat de recuperar bancs espoliats durant mil·lennis. Sostenien que no tenia sentit protegir les zones degradades, tot i que encara hi quedessin algunes colònies. Afortunadament ara, amb les dades a la mà, podem desmentir aquest gran tòpic.

Si que té sentit protegir zones degradades

Com ja hem explicat, els coralls tenen una gran importància per l’ecosistema marí. Són oasis de biodiversitat, zones de cria de les primeres etapes de vida de moltes espècies, i també elements biocontructors que estabilitzen el substrat. En el següent video, gravat fa poques setmanes a uns 100 metres de profundiat al Canal de Menorca, podeu observar molt clarament la part viva (pòlips blancs) i la part morta (part petrificada, rogenca) del corall, que és la que va construint l’escull. Aquests espècie que veureu al vídeo (Dendrophylla ramea), és força poc comú.

Amb aquesta mateixa filosofia i encoratjats pels resultats amb els coralls, hem començat una nova sèrie d’experiments, però aquest cop sobre gorgònies. Es tracta d’una espècie del gènere Eunicella, que desenvolupa denses poblacions a la zona mitja de la plataforma continental i que també és bio constructora com els coralls.

És molt freqüent trobar-la en petites nuclis de només 10 a 20 metres de diàmetre, separades per zones escombrades per arts de pesca de tota mena. Aquests petits grups són els que s’encarregarien de recuperar aquestes praderes de gorgònies. Per saber el seu potencial de creixement i reproducció, vam recollir una sèrie de colònies diferents que, un cop aclimatades als aquaris, són estudiades per l’investigador Carlos Dominguez.

A les fotos del final d’aquest missatge podeu veure un d’aquests nuclis d’Eunicella el moment de ser recollides mitjançant el braç hidràulic del submarí JAGO, així com les colònies ja instal·lades als aquaris de l’ICM. I en aquest video teniu una praderia de gorgonies al mig del canal de Menorca, però aquest cop de l’especie Paramuricea macruspina.

Seguint en la mateixa línea, també hem recol·lectat alguns individus del crinoïdeu Leptometra phalangium (foto al final del missatge). Aquesta espècie també forma prats extensos amb alts índexs de biodiversitat, zones preferides pel reclutament d’altres espècies. De fet, són un motiu principal de protecció en d’altres zones del Mediterrani.

És bastant comú que siguin capturats per les xarxes de ròssec i moltes vegades els pescadors els tornen a llençar al mar suposant que es recuperen fàcilment. Per estudiar si aquestes suposicions són certes, s’han habilitat uns aquaris a l’ICM per albergar una sèrie d’organismes d’aquesta espècie després d’haver-los recol·lectat amb un patí de fons a la zona mitja de la plataforma.

Al cap d’unes setmanes, els diferents individus s’havien adaptat a les condicions dels aquaris malgrat no haver manifestar cap símptoma de recuperació. No va ser fins al cap de dos mesos que alguns individus van començar a mostrar un inici de creixement en els braços trencats per l’acció de la recol·lecció.

Aquesta línia d’investigació, que engloba tot un conjunt d’experiments sobre la recuperació dels crinoïdeus després d’una pertorbació antròpica, serà responsabilitat d’en Jordi Grinyó, que desenvoluparà durant els propers anys.

Josep Maria Gili