Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han reconstruït la història evolutiva d’un dels grups d’ocells més nombrosos de la Terra, els passeriformes, al qual pertanyen les orenetes o els corbs, entre d’altres.

En principi, un cervell gran facilita la capacitat d’aprenentatge dels individus i això els fa més adaptables als canvis de l’entorn. En el cas dels ocells, però, les coses són un xic més complicades. Les aus migradores eviten els canvis de l’entorn tot desplaçant-se cap a indrets menys inhòspits quan les condicions empitjoren, tal com fan les orenetes. Però altres espècies d’ocells, anomenades residents, romanen a la mateixa regió durant tot l’any i s’enfronten a fluctuacions importants en l’ambient. Els corbs pertanyen a aquest segon grup.

Què ve primer, el cervell petit o el comportament migrador?

Analitzant les dades de 600 espècies de passeriformes de regions que van des de les zones àrtiques fins als tròpics, investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) han vist que el fet de migrar afavoreix que els ocells tinguin un cervell més petit. Els investigadors, liderats per Daniel Sol, han arribat a aquesta conclusió reconstruint la història evolutiva dels passeriformes i determinant quina ha estat la seqüència de canvis evolutius que han conduït a la situació actual.

En el cas dels passeriformes “el primer pas ha estat passar de tenir un estil de vida resident a migrador, i el pas següent ha estat una reducció de la mida del cervell en els migradors”, explica Daniel Sol. “Així doncs – afegeix-, les diferències en la mida del cervell entre ocells migradors i residents no són causats perquè la natura afavoreixi els cervells grans en espècies residents, sinó perquè afavoreix els cervells petits en espècies migradores”. Així s’explica en l’article Evolutionary Divergence in Brain Size between Migratory and Resident Birds, aparegut a la revista PLoS ONE.

Per què els cervells migradors són més petits?

Si això és així, per què en el cas dels ocells migradors la selecció natural ha d’afavorir cervells més petits? El treball apunta algunes possibles explicacions, però la idea general és que un cervell gran no sempre ha de ser millor. El cervell és un òrgan que consumeix molta energia i que es desenvolupa lentament, i això pot resultar massa costós en espècies migradores que han de fer viatges molt llargs i tenen poc temps per reproduir-se, afirma Daniel Sol.

Alhora, la reducció del volum del cervell també podria ser causada per una disminució de les funcions cognitives que ja no són útils. En les espècies migradores, la informació acumulada pels individus mentre viatgen a través d’ambients nous només és d’utilitat per curts períodes de temps. I, a més, la informació rellevant en un ambient determinat pot exposar els individus a rics en un altre ambient (com ara nous predadors). Això implica que l’aprenentatge pot ser més costós que no pas beneficiós en les espècies migradores que, per tant, afavoreixen comportaments innats davant de comportaments flexibles.

Si voleu saber més sobre les aus migradores no us perdeu el proper missatge!