Diari de recerca

36. Els migradors transsaharians aterren a casa nostra! (2010)

17 maig 2010 | Diari de recerca

Conforme avança la primavera són més i més les espècies de migradors transsaharians que arriben a casa nostra. L’estació ornitològica del llac de Yasmina (Marroc) ens ha permès comprovar que els ocells són molt sensibles a la manca d’aigua que enguany ha afectat aquella zona.

Unes de les espècies transsaharianes més curioses que arriben a Catalunya són l’enganyapastors i el siboc. Es tracta de dues espècies insectívores d’hàbits nocturns i crepusculars amb un plomatge extremadament críptic. Tot just en arribar a les àrees de cria, però, els mascles comencen a emetre un cant monòton i perllongat que en facilita la detecció: un “trrrrrrrrrrrrrr…” d’intensitat variable que pot recordar al so d’un insecte en el cas de l’enganyapastors, i un “pa-ca, pa-ca, pa-ca…” de reminiscències africanes en el cas del siboc. Proveu d’escoltar-los durant el capvespre fent una passejada pel camp, ara és un moment especialment bo.

Efectes de la manca d’aigua al Marroc

Fa unes setmanes ens preguntàvem com podia afectar els ocells el fet que enguany el llac de Yasmina (Marroc) estigués sec. Les espècies que s’hi aturarien serien les mateixes que el 2009? La resposta ja la sabem… i és clara: no. La manca d’aigua ha produït grans variacions en la composició del flux migratori de la zona. Les espècies molt lligades a l’aigua, com la boscarla de canyar, han davallat espectacularment: enguany hi ha hagut un 90% menys d’ocells detectats a Yasmina! I el rossinyol comú, que també té una certa predilecció pels llocs frescals i relativament humits, ho ha fet un 78%! Ara bé, altres espècies n’han sortit beneficiades. El cas més notori és el tallarol de garriga, com diu el seu nom, és un ocell d’ambients mediterranis i la manca d’aigua sembla que no l’ha fet pas desistir d’utilitzar la zona: enguany han estat 212 anellaments, un 83% més que l’any passat.

Com s’ho fan per seleccionar els llocs on paren?

Bona part dels ocells que són objecte del nostre estudi són migradors nocturns. Generalment, aquests ocells només utilitzen les primeres hores de la nit per volar i, majoritàriament, també s’aturen en plena nit. Com poden, doncs, saber si ho fan en un indret adequat? Ben bé no sabem com ho fan, però que ho saben fer està ben clar: l’any passat la boscarla dels joncs era un ocell comú a Yasmina, però enguany no n’hem capturat cap, ni per error! És obvi que sap com seleccionar els llocs on s’atura, fins i tot de nit. En el cas d’espècies com aquesta, lligades a l’aigua, poden fer servir el reflex de la llum de la lluna o d’altres fonts lumíniques sobre les làmines d’aigua per detectar les zones humides, o parar atenció al so de les granotes o d’altres ocells típicament aquàtics.

La manca d’aigua produirà altres efectes?

Ara sabem que la manca d’aigua afecta molt la composició d’ocells que s’atura en un determinat indret com Yasmina. Però pot també tenir implicacions en el guany de pes dels ocells que s’aturen a descansar i alimentar-se? L’aigua és un factor clau en la presència i producció d’insectes i altres aliments, i en un lloc tan sec com el desert encara més. Us atreviu a fer un pronòstic? Una pista: sovint les coses no són el que semblen! En un parell de setmanes tindreu la resposta.

Gabriel Gargallo

Diari de recerca

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.