Diari de recerca

24. El punt i final de l’excavació

25 febrer 2010 | Diari de recerca

L’excavació s’ha acabat (com a mínim, enguany). El passat dia 15 vam tancar el campament sota un temporal de pluja, gel i vent que ja feia 3 dies que durava.

Quan s’ha de recollir entre onades de pedra…

Cada 45 minuts, aproximadament, una onada de pedra i vent es va encarregar de fer més divertit desmuntar les tendes, guardar tots els estris a les pesades caixes de fusta i esperar al bell mig del bosc, sense aixopluc, el transport fins a Ushuaia.

Però ja ens ha fet el pes: els resultats de l’excavació d’enguany han estat molt superiors als que ens esperàvem. Les grans acumulacions de peix que han aparegut ens permeten veure un mode de vida Yámana divers i que gestiona tots els recursos litorals marins. I, de mica en mica,  el mapa de quines activitats es van desenvolupar dins i fora de la cabana es va dibuixant. Lentament (com a mínim, fins ara) fragments de cetaci van apareixent en diferents àmbits de Lanashuaia II. Així que sembla que la nostra hipòtesi de reunió de diferents canoes es va consolidant de mica en mica. Ara ve el més difícil: treballar! Tot el que hem excavat i recuperat en aquests dos mesos anirà als laboratoris per a ser processat i analitzat.

Un bon souvenir

Fins i tot per a la gent més amant dels souvenirs tenim un bon record: hem trobat un os llarg d’au que feia de tub xarrupador.

Però el més important és que podrem reconstruir la vida de la gent Yámana i gràcies a la feina de la gent que ha participat en l’excavació. Aquestes persones són:

Emiliano Araujo; Edgard Camarós; Jorge Caro; Emiliano Cena; Fernanda Day; Mariapía Filippelli; Stina Gröebdal; Adriana Lacrouts; Nélida Pal; Lorena Salvatelli; Rocío Scalice; Carolina Silva; Sofia Tecce; Luisa Vietri; Karina Zuccala.

És impossible tancar aquest diari de recerca sense tornar a llegir els papers de Darwin. I hi ha un fragment que em va cridar l’atenció. O, més ben dit, em va cridar l’atenció que en Darwin no se sorprengués més en llegir les seves pròpies paraules. El fragment, sobre el poble Aoenikenk (Tehuelche) de la Patagònia, diu:

“(…) estan semicivilitzats i la seva desmoralització és proporcional a la seva civilització.”

Ivan Briz

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.