El 25 d’abril de 1998, es van vessar uns 6 milions de metres cúbics de fangs i d’aigües molt contaminades per metalls pesats (zinc, plom, arsènic, coure, etcètera) a les aigües dels rius Agrio i Guadiamar. Els llots van baixar al llarg de 40 quilòmetres, mentre que les aigües  en van recórrer 70 i es van arribar a l’estuari del Guadalquivir. En total, 4.000 hectàrees en van ser afectades, de les quals 2.656 al Parc Natural de Doñana.

Quines conseqüències va tenir aquesta injecció massiva de contaminants sobre els ecosistemes? En aquest article, el biòleg Miguel Ferrer presenta el balanç que es va fer tres anys més tard,  l’any 2001.

En síntesi, tal i com explica Ferrer, els efectes inicials del vessament foren devastadors, amb centenars de tones de peixos morts. Els sòls van quedar molt contaminats, i va ser necessari fer-ne tractaments de neteja per a recuperar-los de forma progressiva.

També s’han observat efectes en els organismes, sobretot en les oques (Anser anser) que hivernen en grans quantitats al parc de Doñana, i on s’ha comprovat un augment de la seva mortalitat. A les cigonyes s’han  pogut comprovar danys genètics considerables en exemplars que habitaven àrees contaminades, els pollets dels quals presentaven malformacions. En d’altres espècies (com ara milans i bernats) no s’han observat efectes tangibles.  

El problema de la contaminació per metalls pesants és que s’acumulen en els organismes, i poden provocar un ampli ventall d’efectes negatius sobre la salut a llarg plaç.