Reflexions des de l’IES Marina de La Llagosta
Poc a poc vaig anar descobrint els diferents invertebrats que formaven aquell grup divers, i així vaig anar coneixent els cladòcers, els quetognats, les apendiculàries, els doliòlids, les meduses hidroidees, els sifonòfors i els ostràcodes, per citar-ne alguns d’ells. Les diferents fases evolutives de les larves naulpii (dels copèpodes), de les larves dels poliquets, les dels mol·luscs, les dels crustacis i les dels equinoderms també apareixien com un univers desconegut fins aquell moment.
El fascinant món del plàncton
I és aquest mateix descobriment el que experimenten els meus alumnes en observar les mostres de plàncton capturades en el projecte “Vida al mar”. En primer lloc, els ha fascinat la visió del plàncton en viu, els colors dels fitoplàncton, els moviments suaus d’alguns organismes zooplantònics i les seves formes… Tal ha estat l’entusiasme que ha despertat en alguns d’ells, que una estudiant de Batxillerat n’ha volgut fer el treball de recerca. Els seus companys es pregunten com podria, la gent que no és del món de la ciència, tenir la possibilitat de conèixer el plàncton més d’aprop, perquè sinó es perden quelcom d’allò més interessant.
Participar en una recerca científica
L’estudi del zooplàncton, a més, pot ser força útil per a un millor coneixement del mar perquè respon a una dinàmica i té una diversitat que el fa indicador de les condicions de l’aigua i, per extensió, de la seva qualitat. La interpretació dels resultats obtinguts tant a nivell qualitatiu com quantitatiu dóna una informació rellevant sobre el mar que els estudiants comprenen i assimilen fàcilment. Així mateix, la possibilitat de trobar en les seves mostres larves èfires o estadis juvenils de la medusa acàlef luminiscent (Pelagia noctiluca), omple d’il·lusió i d’entusiasme als estudiants en saber que les seves dades poden ser útils als investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) per al control de les plagues d’aquesta medusa a l’estiu.
En resum, gràcies a la iniciativa engegada en aquest projecte, s’obre un camí nou als estudiants de secundària amb el qual tenen l’oportunitat d’aprendre i descobrir un món microscòpic fins ara desconegut. Aquesta coneixença desperta en molts d’ells la curiositat cap a l’estudi del mar i els oceans, i, potser, en un futur, seran els nous biòlegs que ensenyaran a conèixer el mar als seus estudiants.
Les diatomees pennades tenen una forma allargada i generalment són bipolars. A més, majoritàriament són bentòniques.
A la fotografia es mostra una diatomea pennada del gènere Nitzschia stellata.
Una primera classificació de les diatomees es pot fer segons si són cèntriques o pennades. Són un dels principals grups del plàncton. Engloben milers d'espècies: entre 8000 i 12000.
A la imatge, diatomees pennades dels gèneres Fragiliaropsis sp i Amphiprora sp.
Les diatomees són les microalgues més estudiades perquè es conserven millor gràcies a la càpsula de sílice que les envolta anomenada frústul. Són organismes unicel·lulars eucariotes fotosintètics que es poden trobar aïllats o formant colònies, com l'exemplar de la fotografia, en forma de cinta. Són la base de l'alimentació de molts crustacis planctònics com els amfípodes, els copèpodes i els eufausiacis.
Imatge facilitada per Imma Llobet, de l'IES Marina (La Llagosta)
Les diatomees pennades tenen el frústul o càpsula generalment bipolar. Una estructura important que presenten algunes diatomees pennades és la rafe, un sistema de perforacions a les valves, que comuniquen les parts toves de l'organisme amb el medi, i que està relacionat amb els moviment d'avanç i retrocés de les cèl·lules. Aquests gèneres es caracteritzen per presentar rafes sigmoides (en forma de S molt llarga).
Imatge facilitada per Imma Llobet, de l'IES Marina (La Llagosta)
Respondre