Pocs dies després d’arribar a la nova zona de treball ja ens trobem amb les primeres sorpreses. Al mig d’un fons pobre i quasi buit de vida macroscòpica (organismes que es poden veure a simple vista com ara esponges, coralls, gorgònies, eriçons, etc.) trobem autèntics oasis de vida. Veieu-ho vosaltres mateixos en aquest vídeo. L’hem grabat a 120 metres de fondària des de dins del nostre submarí JAGO. Penseu que a aquesta profunditat quasi no hi arriba la llum, la que veieu prové dels focus del submarí.

En algunes de les plataformes (una mena de balcons) de les parets de canyó submarí de Son Bou descobrim bancs de coralls negres acompanyats de gorgònies i esponges. Podreu veure més videos que acabem de filmar d’aquesta zona en els propers missatges que anirem enviant.

Són bancs de coralls impressionants, plens de vida.

Però això si, envoltats de roques i fons molt empobrits. Malauradament en aquests llocs hi han quedat algunes de les senyals de l’activitat humana, probablement una de les causes de la seva destrucció parcial durant molts d’anys.

A les poques hores hem pogut fer una immersió en uns fons d’algues calcàries anomenats mäerl, que són pedres petites o mitjanes formades pel creixement d’algues roges. Són un tipus d’algues que no resten immòbils al fons (sèssils), sinó que poden rodar. Al mig d’aquest mar d’algues observem roques amb una fauna espectacular, tant per la seva abundància com per la seva conservació.

És un dels fons millor conservats que hem pogut veure en aigües de les illes Balears.

Un cas excepcional que ens recorda com podrien ser els fons de la Mediterrània fa unes dècades abans que els estris de pesca, com el ròssec, no fos tant destructiu i poc respectuós amb el fons marí.

Fons amb moltes llagostes, que els pescadors ja fa temps que coneixen i capturen amb xarxes o nanses, però d’una mena que sembla que no ha comportat la destrucció del fons.

No podem deixar de pensar com deurien ser abans, els fons de la Mediterrània

Quan comparem els bancs petits en extensió dels coralls negres, aquests fons d’algues, llagostes i gorgònies, amb molts dels altres indrets propers prospectats no podem deixar de pensar en com deuria ser els fons de la Mediterrània abans.

Possiblement hi ha formes d’explotar els recursos marins que no malmetin la riquesa del fons, fet imprescindible perquè la vida es desenvolupi. És el mateix que passa amb els boscos terrestres. Si no es conserven els boscos, no hi poden haver ocells ni la majoria de les altres espècies que hi viuen.

Som a temps de tornar enrere?

Podem tornar enrere, però sense deixar d’explotar els recursos marins? Es pot fer d’una manera sostenible i raonable? No ho sabem. Però un dels objectius principals dels nostres estudis pretén demostrar que es pot gaudir i viure del mar sens destruir-lo.

Josep Maria Gili