Els paràgrafs que s’han de comentar avui estan situats a Oriola a principis del 1266, quan l’exèrcit de Jaume I està a punt d’envair i ocupar Múrcia en nom del rei de Castella. Poc abans de començar la invasió un almogàver s’acosta al rei i li demana ‘albíxeres’, una mena de propina per haver-li comunicat una bona notícia que, de tan evident com és, de fet ni tan sols s’explica. El rei, sorprès, demana per què li ha de donar una gratificació i l’almogàver li contesta que perquè  els sarraïns de Múrcia ja s’acosten. Dit d’una altra manera: l’almogàver, vist el currículum del rei, dóna per feta la victòria abans de començar.

L’adulteri que pot fer trontollar l’èxit de la campanya

Jaume I, amb molt bon criteri, ajorna el pagament de la gratificació fins que la victòria s’hagi produït. Tot seguit es confessa amb el dominic Arnau de Sagarra. L’únic pecat que fins a un cert punt li rosega la consciència són les seves relacions amb Berenguera Alfonso. El rei està casat des de fa anys amb Teresa Gil, però, mentre demana al papa l’anul·lació d’aquest matrimoni amb el pretext que la seva esposa ha contret la lepra, inicia una relació adúltera, tot i que ell no l’acaba de considerar així, amb Berenguera. La confessió té relació directa amb la campanya que està a punt de començar i amb les ‘albíxeres’ que li ha demanat l’almogàver. Tot i que el rei confessa que no se sent en pecat, sap que la seva relació amorosa no és massa clara i té por que la seva situació, com a mínim irregular als ulls de Déu, comprometi l’èxit de la campanya. L’almogàver veu, però, molt clara la victòria, Jaume I no la veu tant, i qui no veu gens clara la confessió del rei és Arnau de Segarra, de manera que al final no li dóna l’absolució. El rei només pot arrencar del frare dominic una benedicció que espera que li sigui útil en la campanya i en les batalles que estan a punt de començar.

Si vols escoltar i llegir aquests episodis, fes clic a aquest fragment de la versió digital de El Llibre dels fets.

Per què només aconsegueix una benedicció? Per descobrir-ho i comprendre la importància que podia tenir us convidem a llegir Jaume I es confessa.

Una arenga inflamada

Tot seguit, Jaume I s’acosta a l’avantguarda i engega als seus fills Pere i Jaume una arenga inflamada d’orgull familiar: els recorda, en definitiva, de quin llinatge vénen i quin pare han tingut; els exhorta a saber estar a l’alçada del seu llinatge i els amenaça amb desheretar-los si fallen. Després el rei es dirigeix a la reraguarda i sent com Bernat de Vilanova adreça als cavallers i a la tropa una altra arenga encesa en què es demana a l’exèrcit que recordi quin és el seu senyor i se l’anima a lluitar amb tan de valor «que tot lo món parle del bé que nós farem». Després, l’exèrcit comença a entrar en el regne de Múrcia. Jaume I, que ja té 58 anys, hi entra a la reraguarda del seu exèrcit: ara, a diferència del que havia passat gairebé 40 anys abans a Portopí, ja no accepta a contracor quedar-se al darrera de tot.

Els herois comencen a estar cansats.

Xavier Renedo