A finals de novembre parlem més de les arribades d’ocells que tenen l’objectiu de passar l’hivern entre nosaltres que no pas de la migració que circula en trànsit pels cels de Catalunya.

Les hores de llum cada vegada més reduïdes i les temperatures que conviden els invertebrats -base de la cadena alimentària- a romandre inactius, han fet que pràcticament tots els nostres ocells estivals ja hagin marxat fa dies. Però això no vol dir que els ocells no es moguin, ans el contrari, ara és l’època d’arribada d’ocells hivernants.

En aquesta època podem veure fàcilment exemplars del nostre rapinyaire més comú, l’aligot (Buteo buteo). Amb l’arribada de milers d’individus centre i nord europeus, la població catalana s’incrementa notablement. L’aligot té silueta d’àliga i moltes vegades quan algú desconeixedor dels ocells ens diu que veu àligues realment s’està referint a aligots. Però malgrat que no en diguem àliga, aquest ocell de mida mitjana és un preciós rapinyaire que caça sobretot ratolins, rates i conills, a més de preses ocasionals més petites com sargantanes o granotes.

Algunes zones de Catalunya estaran a rebentar d’aligots durant un parell o tres de mesos. La plana de l’Empordà, les zones de mosaic forestal de l’Osona i la Selva i la depressió central de Lleida, sostindran altíssimes densitats d’aligots procedents de Suècia, Alemanya, Polònia, França o Suïssa disposats a passar l’hivern entre nosaltres.

A finals de novembre també arriben a Catalunya grans grups d’esplugabous (Bubulcus ibis), un ocell de la família dels bernats i martinets que podem trobar a la major part de les zones planes i càlides del país. Com totes les ardèides és un ocell d’aiguamoll, almenys originalment,  però s’ha adaptat a viure en zones de pastura, molt a prop de persones i animals. El seu nom d’esplugabous procedeix del seu costum de seguir els ramats de bestiar (ovelles, bous, vaques, cabres) capturant els invertebrats que aixequen al seu pas. També es puja a lloms de l’animal i picoteja el seu pelatge per alimentar-se de paràsits i invertebrats diversos que recorren el cos de l’animal. La imatge de l’esplugabous a l’esquena d’una ovella o un bou és ben particular.

L’esplugabous és tot blanc, amb cames llargues i coll llarg que replega quan vola i es pot confondre amb el martinet blanc però aquest últim té el cos més angulós (bec llarg i punxegut, cames llargues, coll plegat més sobresortint) i, vist de prop, té els peus de color groc. L’esplugabous és força més rodonet i compacte.  La població catalana es va disparar fa un parell de dècades i ara el podem veure a molts llocs. Us suggerim que proveu aquests: Estany d’Ivars i Vila-sana (aquí hi ha una joca que té el seu màxim a l’octubre però encara és bona època), Aiguamoll de la Bòbila, Santpedor, Riu Congost, Can Cabanyes i tota la plana de l’Empordà, Baix Llobregat i el Delta de l’Ebre. Informació a partir dels usuaris d’Ornitho.cat de l’Institut Català d’Ornitologia.

Les localitats esmentades es poden trobar a Ornitho.cat amb el mateix nom especificat aquí. Necessiteu crear-vos un compte d’usuari d’Ornitho per fer aquesta consulta (és gratuït, molt fàcil i ràpid).