• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici9: Recerques en la foscor
Tornar

9: Recerques en la foscor

10 febrer, 2016

Imatge: Mesurant un ratpenat capturat amb una de les nostres xarxes. Fotografia de: Joan de la Malla.

…la nit ens la passem revisant les xarxes cada 20 minuts, mesurant els animals capturats i identificant-los, habitualment rodejats de parells d’ulls que ens vigilen entre les copes dels arbres…

 

A part dels ratpenats forestals, durant aquesta expedició també estem interessats en estudiar els ratpenats que es refugien en ambients humanitats, poblats i viles, o en coves. Per això, altres nits ens dirigim cap a poblats aïllats a l’interior de Madagascar on intentem capturar el màxim nombre d’espècies que es refugien a les cases de fusta o entre les fulles de les teulades. Tant en una situació com l’altra, la nit ens la passem revisant les xarxes cada 20 minuts, mesurant els animals capturats i identificant-los, habitualment rodejats de parells d’ulls que ens vigilen entre les copes dels arbres.

A Madagascar, tothom dorm tot just es fa fosc, cap a les sis de la tarda. Per manca d’electricitat, les cases són fosques i els camins són deserts. Ben aviat no es veu ni una ànima als pobles. Les nits són poblades per orquestres de grills i cigales, sobreposades amb el cant coral de centenars de granotes i el xip-xap de l’aigua que s’escola entre les roques dels rierols, petites cascades, i algun que altre ocell misteriós que voleia prop del campament…

Xarxes

Mostrejant ratpenats en un poblat aïllat a l’interior de Madagascar. Fotografia de: Joan de la Malla.

Un cop identificats els ratpenats capturats, n’agafem petites mostres de teixit de l’ala per fer anàlisis genètiques. A més, a partir d’una petita gota de sang, i atès que estem treballant en un país molt poc estudiat, podem trobar virus i altres paràsits que encara són desconeguts per la ciència!

Gràcies a les petites mostres d’excrements que obtenim mentre els ratpenats esperen pacientment dins els sacs de captura a ser processats, i als increïbles avenços genètics, seqüenciant el DNA de les restes que s’hi troben podem arribar a esbrinar exactament quines espècies d’insectes han consumit els ratpenats durant la nit i en quina proporció. Un cop hem obtingut tota aquesta informació, els ratpenats capturats són alliberats de nou a la selva…

En fi, totes les nits les passem entretinguts entre animal i animal, però sempre mantenint un ull obert per si descobrim noves coves, grutes, arbres vells amb cavitats on puguin refugiar-se altres espècies de ratpenat que siguin interessants de cara a la nostra expedició.

Etiquetes: Madagascar natura i biodiversitat al vuitè continent

Comparteix!
Tweet

3 Respostes a “9: Recerques en la foscor”

  1. Respondre
    Pol Sepúlveda
    divendres, 19 febrer 2016 at 10:07

    Com sabeu on posar les xarxes per atrapar als ratpenats?? Observeu i on veieu que n’hi ha més poseu la xarxa? O teniu radars que els detecta??

    • Respondre
      Adrià López Baucells
      divendres, 26 febrer 2016 at 14:56

      Hola Pol!
      Molt bona pregunta!!! Aquesta és potser una de les incògnites més grans i un dels nostres gran reptes a l’hora de capturar els ratpenats. De fet, aquesta característica fa que els investigadors amb gran experiència de camp i amb llargues hores de captura amb xarxes sobre les esquenes aconsegueixin capturar més ratpenats durant les sessions de trampeig.
      Bàsicament, el que fem un cop al camp, és buscar zones favorables per la captura dels ratpenats, que acostumen a ser basses d’aigua, rius o rierols, corredors dins de bosc, etc. I per què aquests llocs?? Perquè quan els ratpenats surten dels seus refugis al capvespre es solen dirigir directament a les basses d’aigua o rius d’aigües lentes per poder beure i alimentar-se de mosquits ja que porten moltes hores seguides sense beure aigua… Estan assedegats i famolencs. I per això, en aquest moment, com que estan més concentrats en capturar les seves preses, perden atenció sobre l’entorn i per tant ens és més fàcil capturar-los amb les xarxes japoneses. Per altra banda, els rius o corredors els fan servir per poder desplaçar-se ràpidament i sense problema, i generalment, com que ja se saben el camí no paren molta atenció a possibles obstacles (o sigui, les nostres trampes) que es puguin trobar. Més o menys el que fem nosaltres quan sortim de casa per anar a comprar el pa pel camí de sempre… No parem atenció a terra i a vegades ens entrebanquem.
      Paral·lelament, també tenim detectors d’ultrasons que, tot i que no serveixen per atraure’ls, ens serveixen per escanejar l’entorn en busca de senyals de ratpenats, i en cas que sigui necessari, canviar les xarxes de lloc.

      Espero que t’hagi servit la resposta!

  2. Respondre
    Jana Roman
    dilluns, 15 febrer 2016 at 20:13

    Hola sóc la Jana de l’escola els Estanys i a la meva classe ens agrada molt el seguimen que esteu fent i que us seguirem pas per pas el que feu, esperem que descobriu moltes coses més.

Respondre a Jana Roman Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Mar Cabeza

Aili Pyhälä

Ricardo Rocha

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

21: De tornada cap a casa!

20: Enlairem el dron!

19: La selva s’empassa el nostre dron

18: Drons per investigar la desforestació i la biodiversitat

17: Ratpenats i malalties

16: Desforestació i salut

15: Entre expedició i expedició al Centre ValBio; un oasi a la selva

14: Convivim amb la gent d’Amboasary

13: Vivint amb les comunitats locals de Madagascar

12: Un incendi envolta el campament

11: Imatges de ratpenats a la nit

10: Fotografia de ratpenats

9: Recerques en la foscor

8: Explorant els ratpenats de Madagascar

7: Alimentació i ecologia dels ratpenats

6: Els ratpenats, un grup fascinant!

5: La fragmentació dels boscos tropicals

4: Una expedició científica al tròpic (arribem a Ranomafana)

3: La desforestació de la selva a Madagascar

2: Madagascar, el Vuitè Continent: un rebost de biodiversitat

1: Arribada a Antananarivo: L’expedició comença!

Piulades recents

  • 🎨Ajudem a emplenar les xarxes amb dibuixos de 👩‍🔬científiques! Participa en el concurs de @icmabCSIC! 👇 https://t.co/YZlpECZfDY
  • 📣Es posa en marxa a l'Hospitalet el programa #PetitsTalentsCientífics per fomentar l’interès per les #ciències entr… https://t.co/0Dlpgobl79
  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar