basic | Diari de recerca

9: Recerques en la foscor

10 febrer 2016 | basic, Diari de recerca

Imatge: Mesurant un ratpenat capturat amb una de les nostres xarxes. Fotografia de: Joan de la Malla.

…la nit ens la passem revisant les xarxes cada 20 minuts, mesurant els animals capturats i identificant-los, habitualment rodejats de parells d’ulls que ens vigilen entre les copes dels arbres…

 
A part dels ratpenats forestals, durant aquesta expedició també estem interessats en estudiar els ratpenats que es refugien en ambients humanitats, poblats i viles, o en coves. Per això, altres nits ens dirigim cap a poblats aïllats a l’interior de Madagascar on intentem capturar el màxim nombre d’espècies que es refugien a les cases de fusta o entre les fulles de les teulades. Tant en una situació com l’altra, la nit ens la passem revisant les xarxes cada 20 minuts, mesurant els animals capturats i identificant-los, habitualment rodejats de parells d’ulls que ens vigilen entre les copes dels arbres.
A Madagascar, tothom dorm tot just es fa fosc, cap a les sis de la tarda. Per manca d’electricitat, les cases són fosques i els camins són deserts. Ben aviat no es veu ni una ànima als pobles. Les nits són poblades per orquestres de grills i cigales, sobreposades amb el cant coral de centenars de granotes i el xip-xap de l’aigua que s’escola entre les roques dels rierols, petites cascades, i algun que altre ocell misteriós que voleia prop del campament…
Xarxes
Mostrejant ratpenats en un poblat aïllat a l’interior de Madagascar. Fotografia de: Joan de la Malla.
Un cop identificats els ratpenats capturats, n’agafem petites mostres de teixit de l’ala per fer anàlisis genètiques. A més, a partir d’una petita gota de sang, i atès que estem treballant en un país molt poc estudiat, podem trobar virus i altres paràsits que encara són desconeguts per la ciència!
Gràcies a les petites mostres d’excrements que obtenim mentre els ratpenats esperen pacientment dins els sacs de captura a ser processats, i als increïbles avenços genètics, seqüenciant el DNA de les restes que s’hi troben podem arribar a esbrinar exactament quines espècies d’insectes han consumit els ratpenats durant la nit i en quina proporció. Un cop hem obtingut tota aquesta informació, els ratpenats capturats són alliberats de nou a la selva…
En fi, totes les nits les passem entretinguts entre animal i animal, però sempre mantenint un ull obert per si descobrim noves coves, grutes, arbres vells amb cavitats on puguin refugiar-se altres espècies de ratpenat que siguin interessants de cara a la nostra expedició.

3 Comentaris

  1. Jana Roman

    Hola sóc la Jana de l’escola els Estanys i a la meva classe ens agrada molt el seguimen que esteu fent i que us seguirem pas per pas el que feu, esperem que descobriu moltes coses més.

    Respon
  2. Pol Sepúlveda

    Com sabeu on posar les xarxes per atrapar als ratpenats?? Observeu i on veieu que n’hi ha més poseu la xarxa? O teniu radars que els detecta??

    Respon
    • Adrià López Baucells

      Hola Pol!
      Molt bona pregunta!!! Aquesta és potser una de les incògnites més grans i un dels nostres gran reptes a l’hora de capturar els ratpenats. De fet, aquesta característica fa que els investigadors amb gran experiència de camp i amb llargues hores de captura amb xarxes sobre les esquenes aconsegueixin capturar més ratpenats durant les sessions de trampeig.
      Bàsicament, el que fem un cop al camp, és buscar zones favorables per la captura dels ratpenats, que acostumen a ser basses d’aigua, rius o rierols, corredors dins de bosc, etc. I per què aquests llocs?? Perquè quan els ratpenats surten dels seus refugis al capvespre es solen dirigir directament a les basses d’aigua o rius d’aigües lentes per poder beure i alimentar-se de mosquits ja que porten moltes hores seguides sense beure aigua… Estan assedegats i famolencs. I per això, en aquest moment, com que estan més concentrats en capturar les seves preses, perden atenció sobre l’entorn i per tant ens és més fàcil capturar-los amb les xarxes japoneses. Per altra banda, els rius o corredors els fan servir per poder desplaçar-se ràpidament i sense problema, i generalment, com que ja se saben el camí no paren molta atenció a possibles obstacles (o sigui, les nostres trampes) que es puguin trobar. Més o menys el que fem nosaltres quan sortim de casa per anar a comprar el pa pel camí de sempre… No parem atenció a terra i a vegades ens entrebanquem.
      Paral·lelament, també tenim detectors d’ultrasons que, tot i que no serveixen per atraure’ls, ens serveixen per escanejar l’entorn en busca de senyals de ratpenats, i en cas que sigui necessari, canviar les xarxes de lloc.
      Espero que t’hagi servit la resposta!

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.