• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici9: Batejant espècies noves
Tornar

9: Batejant espècies noves

28 setembre, 2012

Barrufeta bravensis pot semblar el nom d’un personatge de còmic, però es tracta d’un alga dinoflagel·lada batejada així pels investigadors de l’ICM. Què porta als científics a cercar noms com aquest?

Tenim més coneixement de la diversitat terrestre que la marina. Això fa que al llarg de la recerca que duem a terme amb els organismes fitoplanctònics trobem espècies que ningú havia descrit abans.

Quan ens trobem davant d’una espècie nova, cal posar-li un nom. Els noms científics són en llatí i consten de 2 parts: la primera es refereix al gènere i la segona a la espècie. Així, els humans (Homo sapiens) pertanyem al gènere Homo i som de la espècie sapiens.

En la majoria de casos, quan trobem un nou organisme, possiblement pertanyerà a un gènere ja descrit i per tant, només haurem de posar-li nom a l’espècie. Però pot ser que el nostre organisme no estigui inclòs a cap dels gèneres prèviament descrits i llavors haurem de posar-li un nom també al gènere nou.

Els criteris per posar un nom a una espècie són ben diversos. A banda que han de complir amb la gramàtica llatina (o llatinitzats si el seu origen és un altre idioma), els noms es poden referir a algun tret morfològic característic, al lloc on s’han trobat, es pot dedicar el nom a algun científic…

Imatge de la Barrufeta de Peyo, i imatge al microscopi electrònic de rastreig de la Barrufeta bravensis. L’alga té un petit capell de color blanc que recorda la barrufa que duen els barrufets al cap.

Al nostre grup d’investigació hem descrit noves espècies de dinoflagel·lades (Gymnodinium litoralis), diatomees (Pseudo-nitzschia arenyensis) o d’un paràsit (Parvilucifera sinerae) i fins i tot hem descrit una dinoflagel·lada pertanyent a un gènere nou: Barrufeta bravensis.

El nom de  Barrufeta el vam posar per la similitud que tenia la part superior d’aquests organismes amb el barret dels dibuixos animats dels barrufets. I el nom de l’espècie bravensis el vam posar perquè aquesta espècie produeix proliferacions a la Costa Brava. 

Imatge al microscopi electrònic de rastreig de la dinoflagel·lada Gymnodinium litoralis en vista ventral. Barra: 10 µm.

En el cas del paràsit Parvilucifera sinerae  ens volíem referir al nom de la localitat, Arenys de Mar, tal com la denominava l’escriptor Salvador Espriu. Aquest també és el cas de la diatomea Pseudo-nitzschia arenyensis.

En el cas del Gymnodinium litoralis el vam trobar a la costa Brava i sabem que el seu habitat és el litoral.

 

Albert Reñé, Nagore Sampedro, Esther Garcés

Barrufeta i Barrufeta bravensis

Imatge de la Barrufeta de Peyo, i Imatge al microscopi electrònic de rastreig de la Barrufeta bravensis. L’alga té un petit capell de color blanc que recorda la barrufa que duen els barrufets al cap.

Parvilucifera sinerae

Imatge al microscopi electrònic de transmissió de la forma de resistència del paràsit Parvilucifera sinerae

Gymnodinium litoralis

Imatge al microscopi electrònic de rastreig de la dinoflagel•lada Gymnodinium litoralis en vista ventral. Barra: 10 µm.

Etiquetes: Biologia, El litoral Mediterrani, Espais naturals, Plàncton

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Magda Vila

Eva Flo

Esther Garcés

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

21: “Com està el mar?”

20: La qualitat de l’aigua i els usos del territori

19: La directiva europea de qualitat de les aigües

18: Els plans de vigilància ambiental

17: El problema dels plàstics al mar

16: L’asma que arriba del mar

15: Els mucílags marins

14: Les escumes del mar

13: Les toxines de les microalgues marines

12: Diversitat marina amagada

11: Paràsits que mengen microalgues tòxiques

10: L’espectacle de les algues luminiscents

9: Batejant espècies noves

8: L’ús de la genètica en l’estudi de les algues

7: Cicles de vida de les espècies

6: La increïble diversitat dels organismes planctònics

5: El cas de la Fosca

4: Les proliferacions sobtades de microalgues

2: L’eutrofització, o quan l’enriquiment és un problema

3: El mar des de l’espai

1: Els colors del mar

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar