De fet, aquesta població de goril·les és la que té més fàcil accés de tot el món, i hi ha un bon número de grups habituats que es poden visitar. És per això que molta gent que vol veure goril·les tria Ruanda com a primera opció. El 2013, per exemple, els goril·les al Parc Nacional dels Volcans van tenir més de 19 mil visitants.
Tenint en compte que hi ha una gran limitació de persones que poden veure’ls cada dia, 8 per grup com a màxim, i un nombre limitat de grups; el govern ruandès opta per convertir-los en un producte de luxe que molt poques butxaques poden pagar. Actualment veure els goril·les durant una hora costa 750 dòlars, la qual cosa suposa una gran quantitat de diners l’any pel govern. Una part d’aquests diners repercuteixen en la conservació dels mateixos goril·les. Però alhora, la sola presència dels turistes davant dels goril·les, tot i seguir les normes de seguretat, representa un gran risc. Tot sovint els turistes encomanen malalties respiratòria als goril·les, i poden causar una epidèmia al grup. Aquest tipus de malalties representen una causa de mortalitat molt considerable a la població. Aquest risc s’agreuja quan els goril·les de recerca són exposats a turistes, atès que no estan tan acostumats a la presència de patògens. De fet, els investigadors quan entrem al país hem de fer una quarantena de tres setmanes abans de poder visitar els goril·les.
Grup de turistes a punt d’entrar al Parc Nacional dels Volcans.
En principi existeixen grups de goril·les dedicats a la recerca, i d’altres als turistes. En realitat, però, quan hi ha un “excés” de turistes, molts d’ells pugen a veure grups de recerca. Aquesta pràctica, molt estesa durant els mesos d’estiu, perjudica el bon seguiment dels goril·les per part dels científics i els assistents de recerca, donat que no poden romandre al mateix temps que els turistes la majoria de vegades.
Turistes caminant de tornada.
Una possible solució per minimitzar l’efecte sobre la població seria l’ús de màscares, tant per part dels turistes com investigadors i rastrejadors. Aquesta pràctica ja s’utilitza amb èxit al Parc Nacional dels Virunga, a la República Democràtica del Congo, però és encara vista amb reticència a Ruanda o Uganda.
dimarts, 28 octubre 2014 at 15:25
Hi ha alguna malaltia o infecció que ens pugui arribar a contagiar als humans?
dimecres, 29 octubre 2014 at 15:10
Hola Beth,
Si, n’hi ha algunes… com per exemple l’ebola! (que ara està tant de moda). Aquest virus també mata als goril·les, i s’encomana de goril·les a persones… però no hem de patir per això perquè rarament hi ha brots d’ebola (tot i que ja saps que ara hi ha el brot més important d’ebola de la història, a Àfrica occidental…).
Però el que ens preocupa més és quines malalties podem encomanar nosaltres als goril·les… per això seguim les normes, o fem períodes de quarantena quan sortim i entrem a Rwanda. Malauradament hi ha molts casos de virus humans, com ara refredats, que creen brots epidèmics a la població, sobretot en època turística.
jordi
dimarts, 28 octubre 2014 at 15:23
A part del risc de contagi de malalties, n’hi ha algun altre? La presència dels turistes afecta als goril·les?
dijous, 20 novembre 2014 at 07:15
Hola Mar,
En principi les malalties són la principal afectació. La presència de turistes, en principi no els afecta gaire. És possible que els creï una mica d’estrès, tal i com han demostrat alguns estudis en altres primats… però s’hauria de demostrar si succeeix o no en aquesta població. De fet, hi ha alguns goril·les que sembla que els agradi estar en presència humana, i se senten atrets per les persones…