Ens quedem tots mirant la cantimplora (la que us varem explicar que vam trobar al missatge anterior) i es fa el  silenci. Sembla mentida que un objecte tant petit tingui tanta transcendència. La va portar un japonès en una terrible guerra i segurament aquest objecte  era força preuat ja que li servia per portar aigua en una zona tropical i en ple combat. No sabem que li va passar al seu propietari. Potser la va perdre en un combat en l’interior de l’església  o potser un soldat americà li va arrabassar en el combat , se la va quedar i se la va deixar oblidada. O potser un habitant de l’illa se la va trobar anys més tard i la va utilitzar anys després de la Segona Guerra Mundial. No ho sabem però és un record d’un fet que ens ha caigut a tothom de sobte.

Malgrat que les illes són petitones el seu caràcter estratègic no ha canviat des de el segle XVI fins avui dia. Guam és l’illa més gran, té aigua fresca i com a l’ època del Galió de Manila és un lloc important pels vaixells. El 1941 Guam va ser ocupada per les tropes japoneses que van imposar la seva manera d’entendre la vida als Chamorros. Viure en temps de guerra va ser molt difícil pels Chamorros que tenien que produir aliments per sostenir l’armada japonesa. El 1944, la guerra comença a anar malament pels japonesos i els nord –americans comencen a recuperar les illes del Pacífic.

Va ser molt diferent del que va passar anys abans quan els americans van ocupar les illes que aleshores estaven en mans dels espanyols. Aleshores , el 20 de juny de 1898, l’USS Charleston va arribar a l’illla de Guam i va fer dues canonades. Un petit vaixell amb un oficial,un metge i el fill d’un comerciant espanyol van anar a preguntar que volien i demanar disculpes per no correspondre amb canonades de salutació com es feia en aquell moment ja que feia molt de temps que els canons no funcionaven. El capità americà, molt sorprès, els va comunicar que Espanya havia perdut la guerra amb els Estats Units i que l’illa estava ara en mans americanes. Els espanyols no en sabien res!!! I el que van fer va ser… convidar a sopar al capità americà a casa seva perquè els  expliqués com havia estat la cosa de la guerra de 1898.

Res a veure al que va passar el 1944. L’illa va ser reconquerida a sang i foc amb un alt cos de vides humanes entre nord-americans, japonesos i chamorros. Avui dia , moltes de les platges de l’Illa són espais de memòria històrica.

Vet aquí el que ens recorda una petita cantimplora trobada el 2017.

Natalia Moragas