Diari de recerca

7: Protegir la natura a Cap Verd

23 març 2015 | Diari de recerca

No tinc cap talent en especial, tan sols sóc apassionadament curiós, deia Albert Einstein. Aquesta frase no se si aplica a tots els qui ens dediquem a la recerca, però jo, si comparteixo alguna cosa amb el geni, deu ser l’única.

 
La curiositat és el motor principal per anar estirant del fil, anar expandint la nostre recerca cap més espècies, cap a més indrets, cap a més preguntes i cap a més hipòtesis.
Els últims deu dies la Laura Zango i jo ens hem desplaçat a Ilheu de Cima, per tal de treballar amb alguns ocells. Ilheu de Cima és un petit illot allargassat de només 2 km de longitud a uns 15 km de la costa de Fogo. Visitar Ilheu de Cima per uns dies és una petita aventura: a la illa no hi ha res més que natura i cal portar-ho tot desembarcant per la platja; i el temps no sempre ajuda. Malgrat les seves petites dimensions, a Ilheu de Cima no hi ha més predadors que els propis humans i els ratolins que aquests vam introduir-hi, pel que hi crien desenes de milers d’ocells marins de 5 espècies diferents. En el passat també hi havia una colònia de unes 300 parelles de mascarell bru, però els pescadors que solen pescar al voltant de la illa van anar depredant ous i adults fins no deixar-ne cap. També hi cria la tortuga babau, on cada any enterra centenars de nius a les seves petites platges.
Malauradament, tot i que avui en dia Ilheu de Cima està declarat com una reserva integral i la caça de tortugues està totalment prohibida en tot el país, els pescadors encara les depreden quan aquestes surten a pondre. Contradiccions d’un país en vies de desenvolupament, on sobre el paper hi ha lleis i normatives anàlogues als països occidentals, però la realitat socioeconòmica i la manca de fiscalització fan que moltes d’aquestes lleis siguin paper mullat. Un repte típic dels països poc desenvolupats, que tenen problemes més greus que resoldre abans que conservar la natura i així, a poc a poc, ens anem menjant el planeta. Aquest conflicte no té una solució senzilla, però si volem preservar la biodiversitat més val que els qui vivim a països desenvolupats comencem a assumir que l’única manera és finançar la conservació fora de les nostres fronteres.
Mentre estàvem treballant a Ilheu de Cima un equip de la TV de Cap Verd es va desplaçar a la illa per tal de fer un documental sobre la seva fauna. Una tasca en què vam participar gustosament, ja que com a tot arreu, si volem conservar la riquesa de Cap Verd el primer que cal aconseguir es que els capverdians la coneguin i aprenguin a estimar-la, a fer-se-la seva, a mirar-la com un tresor a preservar més que com una font d’aliment o de diners. Amb el Gongon, per exemple, ja fa un parell d’any que vam començar a fer activitats de sensibilització a les escoles i a les comunitats rurals. El nostre equip a Fogo es va afegir a la visita i ens van estar ajudant amb la feina per una nit, en què vam estar col·locant xarxes japoneses i recuperant (i recol·locant) geolocalitzadors als petrells de Bulwer i les baldrigues petites de Cap Verd.
Jacob González-Solís
 
 
Dron_By_Jacob_Gonzalez-Solis_DSCN1628

L’equip de TV de Cap Verd va portar un Dron teledirigit per tal de poder filmar la illa des de l’aire. Aquest aparells s’estan popularitzant enormement també per a fer el seguiment de poblacions animals. Cada cop més s’utilitzen per a censar colònies de ocells marins o de pinnípedes, o per detectar o identificar cetacis.

 Herculano_agafa_el_Dron_by_Jacob_Gonzalez-Solis_DSCN1635

L’Herculano Dinis recupera el Dron després que aquest hagi estat prenent imatges de l’illot.

 La Jaima a Ilheu de Cima _Jacob_Gonzalez-Solis_20140302_174250

Durant l’estada a Ilheu de Cima estem acampats en aquesta Jaima. A dins hi tenim tot el que cal per a passar-hi 10 dies: aigua, menjar, un fogonet, màrfegues i el material de camp per a fer la feina.

 La Laura soste un petrell de Bulwer amb un geolocalitzador collocat fa 5 anys_DSCN1730_2

La Laura Zangó sosté un petrell de Bulwer que ha portat un geolocalitzador a la pota durant 5 anys! Recuperar un aparell col·locat fa tant de temps és una autèntica festa. Quan els descarreguem ens desvetllarà els moviments migratoris d’aquest petit ocell marí durant tot aquest temps.

L'equip a Ilheu de Cima_DSCN1688

El nostre equip en ple al cim de Ilheu de Cima, d’esquerra a dreta, l’Adrià, el Sergi, el David, La Marina, la Laura i l’Herculano.

 
 
 
 
 
 
 
 

3 Comentaris

  1. aaron novas . institut barcelona congres

    Hola! M’hagués agradat veure les fotos que ha fet el dron. Igualment en sembla molt interessant allò que esteu fent.
    GRACIES.

    Respon
    • Jacob

      Hola Aaron,
      malauradament ara com ara no tinc accés a aquestes imatges (em van dir que les presentarien d’aquí a un mes) però si vols fer-te una idea de les imatges que prenen aquests aparells mira aquest petit vídeo de 4 minuts;
      https://www.youtube.com/watch?v=lkVsxc-0ue0
      Esta filmat exactament amb el mateix dron però en aquest cas el van utilitzar per prendre imatges de “Chã das Caldeiras” després de l’erupció. Son imatges colpidores dels efectes de l’erupció del volcà de Fogo sobre aquest singular poblet de mil habitants que ara ha quedat reduït a runes entre laves. El conus volcànic que fumeja s’ha format amb la nova erupció i la lava que cobreix el poble ha sortit d’allà. Sota la lava també hi reposa un petit terreny que m’havia comprat per a construir-hi una caseta algun dia…Veuràs, per exemple, imatges del que queda de la bodega i els grans contenidors de vi que van poder treure just abans de que arribes la lava. Molt aprop d’aquest poblet és on ara estem col·locant GPSs als petrells Gongon. Per treballar amb aquesta espècie abans ens quedàvem a dormir a Chã das Caldeiras, un poblet molt especial del que us parlaré més endavant.

  2. Lorena i Núria

    Hola!
    Som dues nenes de l’institut Ridaura i a classe de Naturals estem seguint tot el que esteu fent.
    Es molt interessant, a veure com acaba.
    Molta sort!

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.