Dilluns 13 de maig, la tripulació va començar amb un matí relaxat durant el qual cadascun de nosaltres va continuar treballant en els nostres projectes: jo vaig analitzar les imatges de la nebulosa del Vel obtingudes al llarg de la nit anterior; els meus companys italians van testejar els seus dos drons ( “X-5” i “Palantir”) abans d’utilitzar-los per la tarda; la nostra enginyera/reportera va intentar millorar el programari del seu rover, i el nostre oficial de Greenhab barrejar una nova tanda de bacteris amb sol per re-inocular llavors de tomàquet i enciam.
Per la tarda, vaig tornar a l’observatori solar per realitzar noves fotografies de la corona del Sol, però de nou no vaig poder veure cap fenomen especial en la seva superfície. Després de parlar amb l’encarregat dels observatoris del MDRS, vam arribar a la conclusió que les propietats de la càmera no estan ben calibrades i que el programari que estem utilitzant no és l’adequat. Per sort, aquest problema hauria de ser corregible, així que sóc optimista i espero que en els pròxims dies pugui fer fotografies interessants si les condicions meteorològiques són bones.
En paral·lel a les meves observacions del sol, quatre membres de la tripulació van fer una sortida extravehicular ben complicada, no només per la seva durada (dues hores i mitja) i la feina que s’havia de realitzar, sinó també per les elevades temperatures que estem patint aquests dies (35-40ºC fora de la vestimenta espacial, i uns 40-45ºC dins de l’escafandre). Durant aquesta EVA, es van avaluar els nivells d’oxigen dels participants i es va continuar l’experiment amb els drons.
Malauradament, el dron X-5 va fallar al final del seu vol, xocant contra el terra i perdent l’estructura que contenia el seu motor. En els pròxims dies, els nostres enginyers intentaran reparar aquest component, així que esperem que X-5 torni a volar. Abans d’estrellar-se contra el terra, però, el dron va fer fotografies del paisatge tan espectaculars com aquesta:
Dimarts 14 de maig, ens hem llevat ben aviat per dur a terme una EVA dedicada a analitzar les prestacions dels tres rovers disponibles al MDRS. Com a curiositat, cadascun d’aquests vehicles té un nom d’un rover real que la NASA ha enviat a Mart en els últims anys. En concret, s’anomenen Curiosity, Spirit i Opportunity.
La raó per la qual aquesta sortida extravehicular era crítica és doble: d’una banda, les bateries del Spirit ens han estat fallant al llarg d’aquests dies; i de l’altra, Opportunity pateix contínuament problemes de sobrecalentació. Per testejar els rovers, hem viatjat uns 6,5 km cap al nord just després de la sortida del sol, evitant així les altes temperatures del migdia. Mentre que el rover Curiosity ha funcionat correctament, les bateries de Spirit s’han tornat a descarregar dramàticament i Opportunity s’ha sobreescalfat quan només portàvem 2 km de recorregut. Els propers dies haurem d’investigar amb detall com solucionar aquests problemes.
Per la tarda, hi ha hagut una nova EVA per agafar mostres de sorra i analitzar la quantitat de microplàstics presents en aquesta. Els resultats d’aquests experiments es processaran a Itàlia quan tornem a la Terra.
Al vespre, hem fet una reunió per parlar sobre les dues EVA fetes, hem enviat els nostres informes a CapCom, i hem sopat tots junts un arròs fregit a l’estil oriental. A partir de demà, les nostres creacions culinàries seran molt més limitades. Havent entrat en la recta final de l’expedició, ja notem la poca varietat (i quantitat) de menjar que ens queda disponible.
divendres, 17 maig 2019 at 13:08
Bon dia Mariona!!!
Per quin motiu heu tingut tants problemes tècnics, si teníeu tot el projecte planificat?
Una vegada més estem molt agraïts que ens tinguis en compte i resolguis els nostres dubtes.
dissabte, 18 maig 2019 at 01:16
Hola Aida! És tot un plaer respondre els vostres dubtes! Moltíssimes gràcies a tot l’Institut pel vostre interès en l’expedició.
Respecte a la teva pregunta, la tripulació ha patit dos tipus de problemes: d'una banda, dificultats amb els experiments (a nivell de software, electrònica, falta de materials, etc.); i de l'altra, el funcionament defectuós de certes parts de l'estació, com el filtre i tanc d'aigua, les ràdios de les vestimentes espacials, o el forn de la cuina.
Pel que fa als nostres projectes, cada membre de LATAM-III va preparar-se molt bé abans de la missió per dur-los a terme a l’estació, ja sigui portant tot l’equipament necessari des dels seus països d’origen, o realitzant exàmens per utilitzar les instal·lacions del MDRS (com va ser el meu cas, per poder utilitzar els telescopis). No obstant, en un ambient de simulació amb una gran mancança de recursos tecnològics, és normal que els nostres experiments no acabin d’anar tant bé com teníem planejat i que aquests problemes endarrereixin una mica la nostra feina. De tot això se n’extreuen vàries lliçons, com la importància d’aprendre a superar aquests obstacles, de tenir plans de contingència, i sobretot, de no defallir mai. M’enorgulleix que la meva tripulació hagi practicat aquesta filosofia des del primer moment.
La darrera categoria de problemes ens ha sorgit in-situ. Sense poder anticipar què es faria malbé abans de començar la missió, aquest tipus de problema ens ha obligat a ajustar-nos a la realitat del nostre dia a dia –una virtut molt necessària en viatges de llarga durada a Mart—i reparar les peces trencades amb les nostres pròpies eines i coneixements.
Moltes gràcies de nou per la teva pregunta!