Des de la dècada dels 1970s se sap que els ocells s’orienten per diferents “claus” de l’ambient en les seves migracions: principalment són la posició dels estels, la trajectòria del sol, la llum polaritzada i el camp magnètic. Les diferents espècies d’ocells tenen preferència per una clau o altra.
La majoria de migradors nocturns (els ocells que viatgen de nit) s’orienten amb preferència per les estrelles i la llum polaritzada i la majoria de migradors diürns tenen predilecció per la posició del sol. De tota manera, la majoria d’espècies també poden “sentir” el camp magnètic terrestre i utilitzar-lo com una clau d’orientació.
En primer lloc cal dir que el camp magnètic a la Terra presenta una gradació en direcció i intensitat entre els pols i l’equador pel fet que la terra no és completament rodona sinó que està una mica aplanada als pols. Així, si mesurem el camp magnètic a Marraqueix (Marroc), per exemple, veurem que és diferent del de París o el de Helsinki (Finlandia), en una gradació més o menys constant.
Els anys 1970s uns investigadors alemanys van poder demostrar que els ocells poden percebre aquest camp magnètic. Wolfgang Wiltschko i col•laboradors van agafar pitrojos (Erithacus rubecula) de poblacions migradores centreeuropees i els van col•locar en gàbies a la tardor. Els ocells migradors quan tenen necessitat de migrar entren en un estat d’intranquil•litat migratòria que demostren fen saltets incontroladament en la direcció cap a on anirien si estiguessin al camp.
L’experiment estava fet a Frankfurt amb una població local que migra cap al sud-oest i, efectivament, els pitrojos mostraven la seva intranquil•litat migratòria saltant en direcció sud-oest. Wiltschko llavors va manipular les condicions amb un generador de camp magnètic i el va desplaçar just al contrari de les condicions normals. Els pitrojos van començar a saltar en la direcció oposada a la natural, enganyats per l’experimentador.
Però com sempre que en ciència obtenim una resposta, ens apareixen multitud de preguntes: com ho fan? on tenen el sentit? com ho perceben? Durant dècades els investigadors van estar buscant aquests receptors magnètics sense èxit i més endavant es va descobrir una cosa molt important: el sentit del magnetisme era depenent de la llum.
Per tant, una hipòtesi molt raonable és que el sensor del camp magnètic estigui als ulls. Amb experiments de manipulació es demostra (tapant-los els ulls, etc.) que és aquí on hi ha els receptors i amb inspeccions anatòmiques es constata que tenen uns criptocromes a la retina que estan connectats a neurones. S’acaba demostrant que les ocells, d’alguna manera, “veuen” el camp magnètic.
Així que ja ho sabeu, molts dels ocells que aquests dies estan volant pels nostres cels en direcció a l’Àfrica, s’estan orientant veient una llum -segurament blava- a l´horitzó, de diferents tonalitats que els indica el camí a seguir.
Abel Julien
Aquest article és un resum d’un article més extens al blog de l’autor que podeu trobar aquí http://abeljulien.blogspot.com.es/2015/09/de-quin-color-es-un-camp-magnetic.html
Peu de foto: El pit roig, ocell freqüent als nostres parcs i jardins, és capaç de percebre el camp magnètic terrestre per orientar-se.
dilluns, 9 novembre 2015 at 16:40
Benvolguts Gabriel i Abel,
us volia dir que he gaudit molt amb aquesta entrada del blog. Soc professor de Ciències Naturals a l’Institut Barcelona-Congrés, i junt amb el meu alumnat de 1r d’ESO estic aprenent molt llegint-vos en aquest espai.
(Per formació soc d’altra especialitat i no en sé d’ocells ni de migracions).
Moltes gràcies per les explicacions tan interessants que feu i per fer-les de manera fàcilment comprensible.
Cordialment,
Jesús Pedrós
dilluns, 9 novembre 2015 at 17:10
Gràcies pels comentaris, Jesús. És estimulant saber que amb aquesta feina aconseguim ajudar els docents i fer difusió d’allò que més ens apassiona.
S’ha de reconèixer que els ocells ens ho posen fàcil. Parlar dels mecanismes d’orientació dels ocells en la migració i en particular d’aquests sentit “màgic” de veure el camp magnètic és molt agraït. Segur que sorprèn el lector!
Salutacions
Abel Julien
divendres, 30 octubre 2015 at 13:18
Hola David,
Molt bona pregunta! Efectivament, no tenen un mapa de les constel·lacions gravat al cervell de forma instintiva (amb el carro, Sagitari, Orion…). Senzillament tenen l’instint de fixar-se sobre quina estrella giren totes les altres estrelles, per tant, localitzen l’estrella polar i saben que allí està el nord.
Quan migren cap al sud, saben que l’han de deixar enrere i que anirà quedant cada vegada més baixa en l’horitzó, fins desaparèixer totalment si arriben a l’Equador.
Mira en el meu blog (abeljulien.blogspot.com) i dels temes etiquetats que apareixen a la dreta selecciona “migració”. Hi tinc bastants articles explicant aquests fenòmens.
Salutacions
Abel Julien
dimarts, 20 octubre 2015 at 13:06
els ocells que volen de nit, com s’ho fan per orientar-se pels estels? No crec que puguin reconèixer les constel·lacions. Se’m fa difícil imaginar-m’ho. Els investigadors tenen alguna hipòtesi al respecte?