El desmuntatge d’estructures també forma part del procés d’excavació arqueològica. Aquest procés no suposa la destrucció d’un jaciment sinó que consisteix a eliminar de manera sistemàtica aquelles estructures arqueològiques que no ens permeten continuar amb els treballs d’excavació.
Així doncs, els treballs de desmuntatge es poden fer a mà o amb l’ajuda de maquinària, sempre que es mantingui una metodologia de treball ordenada. Abans de poder-les desmuntar, però, cal tenir-les ben documentades, és a dir, s’han de fotografiar, dibuixar i topografiar, de manera que s’obtingui el màxim d’informació vers elles ja que un cop eliminades no podem tornar enrere.
El fet de desmuntar una estructura arqueològica també ens permet obtenir més informació sobre ella. Ens pot ajudar a determinar aspectes com la seva tècnica constructiva, acabar d’establir una cronologia (en ocasions es poden trobar restes de material ceràmic en les pròpies estructures), veure com aquesta interactua amb altres elements de l’entorn o fins i tot en alguns casos ens permet diferenciar diverses fases cronològiques d’una mateixa estructura.
Vista dels treballs mecànics de desmuntatge d’estructures arqueològiques amb una màquina retroexcavadora.
Desmuntar un mur, pou o dipòsit no respon al caprici de l’arqueòleg. Sempre és millor conservar-les, però en alguns casos la seva presència ens impedeix avançar. En aquests casos es realitza un informe exhaustiu sobre les estructures que es veuen afectades i el consentiment o no per poder-les desmuntar a Catalunya ve determinat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya en compliment del Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
En ocasions les intervencions arqueològiques venen donades per les necessitats constructives del present i per tant la presència de restes arqueològiques condiciona aquestes tasques, en alguns dels casos no hi ha més remei que enderrocar-les per poder seguir endavant.
En d’altres ocasions, com en el cas de l’excavació de la muralla, les estructures d’èpoques més modernes no ens permetien seguir avançant amb la documentació de restes d’èpoques més antigues. Aquestes estructures tenien cronologies diverses, des d’època contemporània com les fonamentacions de les antigues cases aquí ubicades abans de l’enderroc, fins a murs que haurien format part de les edificacions d’època medieval. El fet d’eliminar-les ens ha permès alliberar espais i ampliar el camp de treball, i hem obtingut una visió més àmplia i de conjunt de l’entorn de la muralla permetent-nos una interpretació de les restes més acurada sobre l’evolució de Barcino en època romana.
Vista dels treballs mecànics de desmuntatge d’estructures arqueològiques amb una màquina retroexcavadora.
La pròpia dinàmica de l’excavació indica als arqueòlegs quan han de fer els treballs de desmuntatge de manera manual.
Respondre