• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques
Tornar

4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques

9 desembre, 2013

El desmuntatge d’estructures també forma part del procés d’excavació arqueològica. Aquest procés no suposa la destrucció d’un jaciment sinó que consisteix a eliminar de manera sistemàtica aquelles estructures arqueològiques que no ens permeten continuar amb els treballs d’excavació.

Així doncs, els treballs de desmuntatge es poden fer a mà o amb l’ajuda de maquinària, sempre que es mantingui una metodologia de treball ordenada. Abans de poder-les desmuntar, però, cal tenir-les ben documentades, és a dir, s’han de fotografiar, dibuixar i topografiar, de manera que s’obtingui el màxim d’informació vers elles ja que un cop eliminades no podem tornar enrere.

El fet de desmuntar una estructura arqueològica també ens permet obtenir més informació sobre ella. Ens pot ajudar a determinar aspectes com la seva tècnica constructiva, acabar d’establir una cronologia (en ocasions es poden trobar restes de material ceràmic en les pròpies estructures), veure com aquesta interactua amb altres elements de l’entorn o fins i tot en alguns casos ens permet diferenciar diverses fases cronològiques d’una mateixa estructura.

Vista dels treballs mecànics de desmuntatge d’estructures arqueològiques amb una màquina retroexcavadora.

Desmuntar un mur, pou o dipòsit no respon al caprici de l’arqueòleg. Sempre és millor conservar-les, però en alguns casos la seva presència ens impedeix avançar. En aquests casos es realitza un informe exhaustiu sobre les estructures que es veuen afectades i el consentiment o no per poder-les desmuntar a Catalunya ve determinat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya en compliment del Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

En ocasions les intervencions arqueològiques venen donades per les necessitats constructives del present i per tant  la presència de restes arqueològiques condiciona aquestes tasques, en alguns dels casos no hi ha més remei que enderrocar-les per poder seguir endavant.

En d’altres ocasions, com en el cas de l’excavació de la muralla, les estructures d’èpoques més modernes no ens permetien seguir avançant amb la documentació de restes d’èpoques més antigues. Aquestes estructures tenien cronologies diverses, des d’època contemporània com les fonamentacions de les antigues cases aquí ubicades abans de l’enderroc, fins a murs que haurien format part de les edificacions d’època medieval. El fet d’eliminar-les ens ha permès alliberar espais i ampliar el camp de treball, i hem obtingut una visió més àmplia i de conjunt de l’entorn de la muralla permetent-nos una interpretació de les restes més acurada sobre l’evolució de Barcino en època romana.

 

Vanesa Triay Olives

Desmuntatge mecànic

Vista dels treballs mecànics de desmuntatge d’estructures arqueològiques amb una màquina retroexcavadora.

desmuntatge

La pròpia dinàmica de l’excavació indica als arqueòlegs quan han de fer els treballs de desmuntatge de manera manual.

Etiquetes: Arqueologia, Els secrets de Barcino

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

José Manuel Espejo Blanco

Miriam Esqué Ballesta

Anna Bordas Tissier

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

26: Avui hem tingut visita!

25: Estucs i pintures

24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat

23: Què hi ha sota aquest segle III dC?

22: Buscadors d’or? No, de llavors, pol•len i espines!

21: La paleobotànica a Sotstinent Navarro

20: Be pol•len my friend

19: Trepitjant els carolingis

18: Barcino, comencem una nova fase d’excavació

17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat romana. Conducció i evacuació

16: El fossat de la muralla romana

15: La digitalització del dibuix arqueològic

14: Com dibuixar el material arqueològic

13: Com ho fem per datar el temps?

12: L’arqueozoologia

11: Restes medievals

10: El diari d’excavació: el llibre sagrat de l’arqueòleg

9: Certa flaire pudent… i Bon Nadal!

8: El dibuix arqueològic

7: Què en fem de tanta terra?

6: Una troballa singular: Pistillvm o mà de morter d’època romana

5: L’arqueologia idíl·lica

4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques

3: L’estratigrafia, la quarta dimensió d’una excavació

2: Les muralles de Barcino

1: Arqueòlegs al bell mig de Barcelona

7: Què en fem de tanta terra?

Piulades recents

  • 🗞️Què passa quan un institut de #secundària decideix estratègicament treballar les matèries des d'una perspectiva… https://t.co/MD2jIfjPbR
  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar