Dissabte 11 de maig, va ser el nostre 6è dia de simulació. Vam començar el matíamb uns pancakes amb mel i fruits vermells, i uns batuts (o “smoothies”) de plàtan per carregar les bateries de la tripulació. Potser no va ser un esmorzar gaire sa, però tots ens trobàvem una mica dèbils a causa dels nutrients reduïts del menjar deshidratat i desitjàvem una mica de dolç. Després de parlar sobre les activitats que cadascú de nosaltres realitzaríem durant el dia i de repetir l’experiment psicològic sobre com desactivar una bomba virtual, vaig marxar cap a l’observatori solar per intentar generar fotografies de la corona del sol. Malauradament, el telescopi no estava ben alineat i la seva càmera no estava ben enfocada, així que vaig haver d’ajornar les fotografies a un altre moment.
En paral·lel, dos membres de la tripulació van estar reparant i carregant els seus drons, mentre que la resta va estar treballant a les instal·lacions botàniques i científiques. El nostre experiment amb un rover imprès tres dimensions ha patit alguns problemes amb el seu programari, però la persona encarregada d’aquest vehicle està intentant arreglar aquests imprevistos per utilitzar-lo abans que marxem del MDRS.
A la tarda, hi va haver una sortida extravehicular amb la qual s’ha realitzat, amb èxit, el primer vol automàtic (pre-programat) dels nostres drons. Jo em vaig quedar dins de l’estació processant imatges d’una nebulosa planetària anomenada IC5067 (o la nebulosa del Pelicà). Vam acabar el dia cuinant unes mandonguilles sueques amb puré de patates, i jugant a una partida d’escacs amb peces relacionades amb l’espai.
Avui, diumenge 12 de maig, ha estat l’aniversari d’un dels nostres companys i ho hem celebrat cuinant un dels seus plats preferits per dinar (arròs amb pollastre, pésols i sàlvia, tot originalment deshidratat a excepció de la sàlvia, la qual hem agafat del nostre GreenHab) i preparant unes galetes de xocolata per la tarda. Quant a la feina, avui he participat en una nova EVA amb tres companys més per tal de continuar la col·lecta de flora marciana. Si bé aquesta sortida estava planejada des d’ahir, també hem hagut de fer una EVA addicional per alliberar, en unes muntanyes situades a uns 3 km de nosaltres, un petit ratolí inofensiu que ens hem trobat al primer pis de l’estació (per sort no ha aconseguit arribar al segon pis, que és on viu la tripulació). Per la tarda he tornat a l’observatori solar i he pogut fer fotografies d’una de les sevestaques. No obstant això, encara no he aconseguit veure altres fenòmens com ara filaments o prominències en les meves imatges, peròespero poder-ho fer aviat. Si el temps és bo, aprofitaré aquesta nit per observar un objecte anomenat “nebulosa del vel”. Creuem dits!
Records marcians,
Mariona
dimecres, 15 maig 2019 at 13:37
Hola Marciana! Sabent que la relació entre els membres de la tripulació, pot ser un punt feble, com us està anant a vosaltres?
Respecte a les fotografies de galàxies i nebuloses, són impressionants, però ens preguntem com són les imatges a ull humà abans de fer el tractament i/o interpretació.
Us seguim amb molt d'interès! menús inclosos!!!!:)
dilluns, 13 maig 2019 at 13:14
Bon dia Mariona,
Què hi ha en l'interior de les bombones que porteu a l'esquena?
Gràcies Marciana.
dilluns, 13 maig 2019 at 16:45
Hola Eric! A l'interior de les motxilles hi ha dos ventiladors, una bateria, esponges per filtrar l'aire i evitar que no entri sorra a l'interior de la vestimenta, i un espai per situar el kit de primers auxilis.
dilluns, 13 maig 2019 at 13:09
Bon dia marciana,
Com és que en el blog li dones tanta importància a parlar del que mengeu?
dilluns, 13 maig 2019 at 16:50
Hola Joan! Crec que remarco les nostres creacions culinàries per vàries raons. En primer lloc, els menjars són l'únic moment del dia en el qual la tripulació es retroba i parla no només dels seus projectes, sinó també d'altres aspectes no necessàriament relacionats amb Mart. En aquest sentit, és un moment molt bonic durant el qual el sentiment d'equip i de família és reforça i és ben present. En segon lloc, el tipus de menjar al MDRS és molt limitat, així que preparar plats deliciosos disposant de recursos limitats és tot un repte. Cada vegada que ho aconseguim, val la pena emfatitzar-ho!