Recerca en accio

9 juliol, 2014

Avui ens han tingut una visita molt especial a l’excavació de Sotstinent, ha vingut un equip de reporters que estan preparant un nou programa per Barcelona Televisió, i per la xarxa de televisions locals. La productora d’aquest projecte és VERANDA TELEVISIÓ, i el nom del programa serà CRÒNIQUES DE BARCELONA. Està dirigit i presentat per la periodista Xiana Siccardi i està previst que s’estreni al setembre.

Aquest nou programa versarà sobre la història de Barcelona, des dels orígens fins l’època contemporània, incidint amb diversos punts o episodis que han marcat la nostra ciutat, dedicat a retratar la vida dels barcelonins en diferents èpoques i contexts.

Per tal de parlar de la fundació de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, han triat d’escenari l’excavació de sotstinent, cosa que ens ha agradat molt.
Un dels objectius principals de la recerca és donar-la a conèixer, i que siguin moltes les persones que s’assabentin i coneguin tot el què fem i per què ho fem. La feina de l’arqueòleg, com us hem anat explicant, sovint és solitària i queda reduïda als cercles més especialitzats.

Amb el Pla Barcino volem canviar tot això, cal sortir, aquest web és un molt bon exemple i ens ha ajudat molt a explicar la nostra recerca, i el nostre dia a dia que és el que és important .
A banda d’explicar les conclusions finals de tota recerca, és basic explicar com s’ha treballat per arribar a dir el que diem. Les coses no són per què si, sempre darrera hi ha un treball, sovint amagat i ocult. Això no només passa amb l’arqueologia, sinó amb la majoria de feines. Si no les coneixem, o no les vivim de prop, podem menysvalorar-les o pensar que són coses fàcils de fer, o que qualsevol persona ho podria assolir.

Per fer d’arqueòleg s’ha de tenir vocació i estimar el què fem. Un arqueòleg, a banda, ha de ser una mica detectiu i una mica poeta, com dic sovint. S’ha de tenir el cuc de saber més, la paciència de la recerca de pistes, saber-les interpretar, i per sobre de tot, tenir imaginació i sentir el què fem, com que donem vida a una humanitat que ja ha desaparegut, però que ens ha deixat restes per tal de no ser oblidada, i per a ser reconeguda.

Bé, ens hem anat cap a la filosofia i el que us volíem explicar és que avui hem estat tot el matí gravant, xerrant, amb les càmeres pel jaciment, i ha estat una bona experiència. Ens ha enriquit a tots, a nosaltres i a l’equip de reporters, tots hem aprés, i hem treballat per a donar a conèixer la nostra història.