Aquest fet el coneixen bé els palinòlegs forenses que saben que cada un de nosaltres i tots els espais presenten una única, específica i personal empremta pol•línica. Així, la nostra empremta pol•línica és individual i dependrà d’ón vivim i per on ens movem. Però no tan sols això, la nostra empremta també revela els nostres costums, itineraris o desplaçaments en l’espai i, fins i tot, amb qui o que hem estat en contacte. Penseu-hi bé: si donem la mà o ens abracem a algú, si agafem un objecte o ens asseiem en una cadira, els “nostres” grans de pol•len es tranfereixen i d’alguna manera, passem a compartir la nostra empremta amb algú altre o amb d’altres objectes i espais. Però encara podem anar més lluny: el “nostre pol•len” també ve determinat per les nostres accions o activitats. Si seguem un camp, recollim llenya o cuinem, la nostra emprempta pol•línica es veurà alterada; és el que els palinòlegs arqueo-forenses anomenen les accions humanes mitjançant el pol•len (human actions by pollen).

Aquests principis són emprats amb èxit en investigacions forenses: serveixen per resoldre crims, robatoris, tràfic de drogues i, fins i tot, han permès imputar els responsables de crims a Bòsnia analitzant les fosses comuns. Aquests mateixos criteris s’utilitzen per reconstruir fets, ambients, itineraris, activitats, etc. en contexts arqueològics. D’alguna manera, l’arqueopalinòleg comparteix molts elements amb el palinòleg forense. Veiem uns exemples: palinòlegs que estudiaren la mòmia del Senyor de Verona demostraren que aquest havia estat enverinat amb Digitalis purpurea al s. XIV; també s’ha determinat l’origen, al Mediterrani oriental, d’un vaixell romà esfonsat o s’han identificat els productes i sistemes emprats en l’embalsaments de cossos.

L’aplicació de l’anàlisi pol•línica en arqueologia és pràcticament ilimitada, ja que aquesta partícula microscòpica és ominpresent en els nostres ambients i queda retinguda en infinitat de contexts i microcontexts. Així, estudis pol•línics han permès identificar nombrosos productes vegetals en contexts arqueològics: pega, estopa, medicaments com ara coliris, diferents tipus de vi, mels, hidromels, etc. Actualment, una tècnica que s’aplica en arqueopalinologia és la neteja pol•línica d’objectes (pollen washes) mitjançant la qual es recuperen els grans de pol•len de les microporitats de ceràmiques, morters, pedres, etc. De ben segur que en el futur, les tècniques de microanàlisis pol•líniques aportaran noves dades sorprenents als estudis arqueològics.