Aquells dies de juliol del 2005 bona part de la gent que entrava d’urgències a l’Hospital de Gènova presentaven el mateix quadre: febre, conjuntivitis i dificultat respiratòria. Tots ells tenien una cosa en comú, venien de la platja. Què passava a la platja de Gènova?
El de Gènova és un cas particular, segurament el més espectacular, d’una sèrie d’intoxicacions que han patit durant els darrers estius no tan sols els banyistes, sinó les persones que sense banyar-se han estat durant hores prop de la línia del mar. I és que, des de fa aproximadament una dècada, s’ha detectat una nova problemàtica a les costes Mediterrànies.
Qui la produeix?
Durant els mesos d’estiu prolifera una microalga particular, l’Ostreopsis, fins fa poc considerada tropical. Té forma d’ametlla, mesura menys de 0,08 mm, i pot produir una de les toxines naturals més potents que es coneixen, la palitoxina. Aquesta toxina està involucrada en una intoxicació alimentaria causada pel consum de peixos de mars tropicals, la ciguatera.
Proliferació d’Ostreopsis observada al microscopi òptic
A l’estiu, els Ostreopsis es reprodueixen formant una proliferació que entapissa el fons marí, ja siguin algues o còdols. Aquestes petites microalgues es mantenen unides laxament entre elles, a les algues o a les pedres, mitjançant uns petits filaments que elles mateixes secreten, formant una matriu mucilaginosa marronosa, que dona al fons marí un color apagat. Però, a més a més, aquestes microalgues neden gràcies als seus flagels, i en determinades circumstàncies poden trobar-se en elevada concentració a l’aigua.
Aspecte d’una comunitat de macroalgues recoberta pel mucílag d’Ostreopsis
Intoxicació o al•lèrgia?
L’actual hipòtesis de les irritacions respiratòries és que, durant els dies d’estiu en què la proliferació d’Ostreopsis està ben desenvolupada, quan hi ha una elevada concentració de cèl•lules a l’aigua i quan el vent bufa de mar cap a terra amb una certa intensitat, aquests petits organismes poden passar a formar part de l’aerosol marí que es produeix quan l’aire incorpora partícules que hi ha a l’aigua del mar. De fet, en els últims treballs sobre la temàtica s’ha pogut detectar el material genètic (ADN) de les Ostreopsis en l’aire que respirem.
Quan la proliferació d’Ostreopsis es troba en el seu moment àlgid es poden observar aquestes “escumes” a la superfície de l’aigua que son l’acumulació de cèl·lules d’Ostreopsis amb els seu mucílag, junt amb trossos de macroalgues
No obstant, fins ara, no s’ha pogut detectar la presència de palitoxina a l’aire. Per tant, en aquest moment, no podem afirmar si es tracta d’una intoxicació per palitoxina o més aviat d’un fenomen al•lèrgic com el que origina el pol•len (febre del fenc) o els àcars de la pols (al•lèrgia a la pols).
Platja on tenen lloc les proliferacions d’Ostreopsis
Aspecte d’una comunitat de macroalgues recoberta pel mucílag d’Ostreopsis
Proliferació d’Ostreopsis observada al microscopi òptic
Proliferació d’Ostreopsis observada al microscopi electrònic de rastreig
Cèl•lules d’Ostreopsis al microscopi òptic
Quan la proliferació d’Ostreopsis es troba en el seu moment àlgid es poden observar aquestes “escumes” a la superfície de l’aigua que son l’acumulació de cèl•lules d’Ostreopsis amb els seu mucílag, junt amb trossos de macroalgues.
Quan la proliferació d’Ostreopsis es troba en el seu moment àlgid es poden observar aquestes “escumes” a la superfície de l’aigua que son l’acumulació de cèl•lules d’Ostreopsis amb els seu mucílag, junt amb trossos de macroalgues.
Comunitat bentònica tenyida i observada al microscopi d’epifluorescència. La paret de cel•lulosa de la dinoflagel•lada queda tenyida en blau, la clorofil.la en vermell, el mucílag en groc i els petits punts blaus són bacteris.
Captador d’aerosols instal•lat a la platja per estudiar la composició dels aerosols marins durant la proliferació d’Ostreopsis
Respondre