• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici16: El fossat de la muralla romana
Tornar

16: El fossat de la muralla romana

20 gener, 2014
Com ja us vam dir en un principi, un dels dubtes i dels reptes que ens vàrem plantejar a l’inici de l’excavació va ser localitzar el fossat de la muralla romana, o millor dit, de les muralles romanes, si és que existia de veritat.

 

A Barcelona es porta aproximadament un centenar d’anys excavant la muralla romana de la ciutat, a banda d’altres indrets, tant dins la colònia com fora, a l’ager i al territorium. A diversos llocs s’han documentat retalls davant de la cortina defensiva, cosa que ha estat interpretada com un fossat de la muralla.

A Sotstinent pensàvem que podria sortir el fossat, i així ha estat. S’ha localitzat tant un fossat que funcionaria amb la primera muralla, com el que correspon a la muralla del segle III.

Però, cal remarcar, que  en aquesta zona el fossat no va enganxat a la muralla, sinó que entre el retall i l’estructura defensiva hi ha un camí, com un pas de ronda que envolta la muralla, i després comença el retall.

Sotstinent (14)

Com és el fossat de la muralla romana? No està construït com els dels castells medievals, simplement és un gran retall, d’uns 6 m d’amplada, i uns 4 de fondària. S’ha fet al terreny natural, que en aquest cas és torturà, el substrat característic del pla de Barcelona a època quaternària.

No s’ha de pensar en un fossat com, simplement un element defensiu, sinó que en el cas de Barcelona, també tenia una funció de claveguera i de desguàs de les aigües brutes de la colònia. Els romans tenien un elaborat sistema hidràulic, des de la captació de l’aigua, a les déus del Besós, fins la seva distribució dins la ciutat, així com la recollida i reciclatge de les aigües brutes, el que avui anomenem “cicle de l’aigua”.

Com a gran claveguera, l’excavació dels sediments del fossat ens estan donant molta informació sobre els habitants de Barcino, des de la seva fundació, fins al segle VI, moment en que el fossat queda reblert, i tota la zona es dedica a terres de conreu, fins que la ciutat va creixent i expandint-se fora muralla.

El sediment que reomple el retall té molta matèria orgànica, ja en parlarem un altre dia, i es veu que era un ambient totalment humit, cosa que ha permès conservar millor restes vegetals i animals.

Sotstinent (19)

Ja, per acabar, insistir amb la importància de la localització del fossat de la muralla, un gran retall que l’envoltava ja en època de l’emperador August, i que després va ser remodelat en construir la nova muralla al segle III. A banda de la seva funció, com a element defensiu, que també ho era, la seva importància era com element de desguàs i claveguera de la ciutat. El material recuperat ens permet veure la seva sedimentació, comprovar que de tant en tant, es buidava i netejava, i que el darrer rebliment va ser lent, en relació a la propera Riera de Sant Joan, actual Via Laietana, i les deposicions de les clavegueres de la ciutat.

Defensa i higiene, dos dels principis que a època romana prevalien a l’hora de definir i construir una ciutat romana.

 

Carme Miró

 

Etiquetes: Arqueologia, Els secrets de Barcino

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

José Manuel Espejo Blanco

Marta Fàbregas

Carme Miró i Alaix

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

26: Avui hem tingut visita!

25: Estucs i pintures

24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat

23: Què hi ha sota aquest segle III dC?

22: Buscadors d’or? No, de llavors, pol•len i espines!

21: La paleobotànica a Sotstinent Navarro

20: Be pol•len my friend

19: Trepitjant els carolingis

18: Barcino, comencem una nova fase d’excavació

17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat romana. Conducció i evacuació

16: El fossat de la muralla romana

15: La digitalització del dibuix arqueològic

14: Com dibuixar el material arqueològic

13: Com ho fem per datar el temps?

12: L’arqueozoologia

11: Restes medievals

10: El diari d’excavació: el llibre sagrat de l’arqueòleg

9: Certa flaire pudent… i Bon Nadal!

8: El dibuix arqueològic

7: Què en fem de tanta terra?

6: Una troballa singular: Pistillvm o mà de morter d’època romana

5: L’arqueologia idíl·lica

4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques

3: L’estratigrafia, la quarta dimensió d’una excavació

2: Les muralles de Barcino

1: Arqueòlegs al bell mig de Barcelona

7: Què en fem de tanta terra?

Piulades recents

  • Vols aprendre a simular circuits amb plaques de tipus #Arduino? Apunta't al taller gratuït del 21/04 a la Bibliotec… https://t.co/xEsVWbZk6O
  • 🗞️La IX Mostra de Treballs de #Recerca de la Selva omple de joves talents acadèmics el Teatre de Blanes.👉… https://t.co/nGZ79CUMjc
  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar