Al món hi ha nombroses col·leccions osteològiques, també al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on es poden consultar moltíssims exemplars de multitud d’espècies vertebrades, incloent-hi els primats. Malauradament, la majoria de col·leccions estan formades per espècimens desconeguts, en el sentit que no es coneix qui és cada individu en particular, o quina era la seva conducta quan estava viu.
Detall dels esquelets de goril·la i humà ubicats al vestíbul de Karisoke.
El centre de recerca Karisoke també disposa d’una col·lecció osteològica. Gràcies a un gran esforç conjunt realitzat pel “Rwanda Development Board”, la Fundació Dian Fossey, “Gorilla Doctors” i el “Center for the Advanced Study of Hominid Paleobiology”, de la Universitat George Washington, s’ha pogut desenvolupar el “Mountain Gorilla Skeletal Project”, consistent en la gestió i estudi de la col·lecció osteològica de goril·les de muntanya més gran del món. Aquest projecte també ha rebut el suport de National Geographic.
Esquelet complet de goril·la de muntanya mascle (Foto: George Washington University).
Si bé és cert que no tots els espècimens que la formen són individus coneguts, molts d’ells si que es van estudiar mentre eren vius. Un cop morts i enterrats, es van recuperar els seus esquelets, que van passar a formar part de la col·lecció, que segueix creixent cada any. A partir dels ossos i les dents podem obtenir nombrosa informació morfològica, i per altra banda disposem d’informació del mateix individu mentre estava viu, incloent la seva edat, dades ecològiques, comportament, genètica, etc.
Espècimens osteològics de la col·lecció durant el seu estudi.
Pel que fa a les dents, també les podem estudiar en els goril·les vius. A partir de fotografies podem veure quina és la fórmula dental, el seu grau d’erupció o desgast, o el seu estat. I és que les dents ens aporten informació molt útil, tal com es pot llegir a “Defensant les dents”, publicat a Recerca en Acció fa uns anys, on , entre d’altres, podeu llegir aquests continguts:
Obre la boca i et diré quin temps fa. Gràcies a l’estudi del desgast dental podem saber la dieta de les espècies extintes, i conèixer el seu hàbitat. Així s’han pogut reconstruir els canvis climàtics del passat
Noves espècies descobertes per les dents. A partir de les restes fòssils d’una dentició gairebé completa trobada a Sant Jaume de Frontanyà, els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia han descrit una nova espècie de primat, el Pseudoloris pyrenaicus.
Ecología i comportament dels primers homínids. La dentició és un dels factors que ajuda a entendre l’evolució dels humans, segons ens explica Jordi Serrallonga en aquest magnífic article.
Ecologia dental. Científics del departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona (UB) ha creat aquest bloc sobre ecologia dental en primats i homínids per donar a conèixer els resultats obtinguts de la investigació en aquest camp.
Patró de microestriació dental de primats “Catarrhini”: un model ecològic per primats fòssils i homínids. Aquesta Tesi Doctoral , presentada per Jordi Galbany, explica com l’estudi de les dents permet deduir que els homínids consumien aliments de baixa qualitat durant gran part de l’any, com fan els papions actuals i, també recursos vegetals semblants als utilitzats pels goril·les.
Respondre